El cor de la culerada ha tornat a bategar fort gràcies a les de sempre: les noies del Barça. Després d'una setmana horripilant, amb desfetes cruels del masculí a Champions i al Clàssic, i la sorprenent patacada en l'anada contra el Chelsea femení, dissabte arribava la revenja. Les Aitana, Patri, Salma, Engen, Paredes, Alexia i companyia van conquerir Stanford Bridge, com fa anys van fer Iniesta, Messi, Xavi o Guardiola. Remuntada i directes a la gran final de Bilbao del 25 de maig, on espera una bèstia negra: l'OIympique de Lió. A la tercera, la vençuda. Seria, curiosament, el tercer màxim trofeu continental. Aquest és el pla.
La victòria, merescudíssima i fent justícia a allò que es va veure una setmana abans a la gespa de l'Estadi Olímpic, ha desfermat l'eufòria. Arribar a la cinquena final de manera pràcticament consecutiva és una fita que val una celebració. Si a la final se supera a les franceses serà el deliri, però de moment ja s'ha aconseguit que tot el planeta futbol miri amb respecte, admiració i en alguns casos, enveja, el FC Barcelona. I per descomptat, les jugadores de la plantilla, les autèntiques responsables de l'èxit. Estem segurs que, per exemple, a Dinamarca s'ha seguit amb interès l'eliminatòria. I ens aventurem a apostar que les culers eren l'equip favorit de l'afició escandinava. Per raons futbolístiques, però també per un detall que els fa sentir com a casa: una de les cracs catalanes és idèntica a una princesa: la Isabel, de 17 anys, germana de l'hereu Christian.
Minut 86 del partit de tornada a Londres, amb 0-2 al marcador. L'entrenador Jonatan Giráldez mou la banqueta, guanyant uns instants valuosos per arribar al xiulet final de la col·legiada romanesa Iuliana Elena Demetrescu, qui va dignificar la feina que havia embrutat, una setmana abans, la seva companya francesa, Stéphanie Frappart. La gran Caroline Graham Hansen abandona el terreny de joc i entra Clàudia Pina, una de les grans joies de futur. La Clàudia, amb el seu habitual look de cabells recollits amb una cua, ajuda l'equip a mantenir la distància i és una de les afortunades que pot celebrar la classificació vestida de curt. Per si algú no està familiaritzat amb la de Montcada i Reixach, cosa que els comminem a esmenar, és aquesta:
Doncs bé, l'apartat de semblances raonables té una nova incorporació al catàleg. La Clàudia i la Isabella de Dinamarca Donaldson, separades en néixer. Hi ha 5 anys de diferència, però els trets físics són idèntics. La Isabel, que no serà mai reina (si és que la convulsa corona danesa no torna a patir un daltabaix com el del seu pare infidel Frederic X), pot projectar-se en la Pina: ella sí que és monarca europea, en categoria futbol. I cerca el tercer regnat. Una mica com l'àvia Margarida II, però millor. Ja ho deia el càntic, ser del Barça és el millor que hi ha. Aquí, a la Xina Popular i a Copenhaguen.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!