B.F. Skinner va ser un influent psicòleg, filòsof i autor nord-americà, figura central del conductisme, conegut per desenvolupar el condicionament operant, un model d'aprenentatge que explica com el comportament és modelat per les conseqüències a través de la seva famosa “caixa de Skinner”. Se'l va identificar com un psicòleg conductista. Es va interessar en com el comportament humà es forma per l'ambient, els reforços i els càstigs, més que per factors interns com la voluntat i la personalitat.
Per a ell, la família era una de les principals institucions de control social. Ensenya normes, reforça conductes acceptables, desincentiva conductes problemàtiques i transmet valors i hàbits. Per a Skinner, la família perd la seva funció reguladora del comportament. Hi ha menys temps junts, menys consistència en normes i conseqüències, criança delegada a escoles, mitjans o institucions, canvis socials ràpids que superen les estructures tradicionals.
B. F. Skinner afirmava que el fet més significatiu del seu temps era el creixent debilitament de la família. Aquesta afirmació no s'ha d'entendre com una simple crítica moral o una defensa nostàlgica del passat, sinó com un diagnòstic profund sobre el funcionament de la societat moderna. Des de la perspectiva conductista de Skinner, la família compleix un paper fonamental en la formació del comportament humà, i el seu debilitament té conseqüències que s'estenen molt més enllà de l'àmbit privat.
La família ha estat històricament el primer espai on l'individu aprèn normes, valors i formes d'interacció social. A través de la convivència quotidiana, els infants interioritzen conductes acceptades i rebutjades mitjançant reforços clars: aprovació, afecte, límits i conseqüències. Quan aquesta estructura perd estabilitat o coherència, el procés d'aprenentatge social esdevé fragmentat i inconsistent.
La família com a tal està canviant i modelant la conducta
Skinner considerava aquest fenomen especialment significatiu perquè la pèrdua de la funció reguladora de la família obliga la societat a buscar altres mecanismes per controlar la conducta. En absència de normes clares i reforçaments estables a la llar, institucions com l'escola, l'Estat, els mitjans de comunicació o el mercat assumeixen aquest rol, encara que de manera més impersonal i, moltes vegades, menys eficaç. Això pot generar una major dependència de sistemes externs de control, com sancions legals o pressions socials, en lloc d'una autorregulació apresa des de la infànciaA més, el debilitament de la família contribueix a una sensació de desorientació conductual. Quan els individus no compten amb marcs de referència sòlids, s'incrementa la probabilitat de conductes problemàtiques, no necessàriament per falta de voluntat, sinó per absència d'aprenentatges consistents. Des d'aquesta òptica, molts conflictes socials no són falles individuals, sinó el resultat d'entorns que no reforcen adequadament conductes adaptativesPer a Skinner, el problema no era que la família canviés —doncs tota institució social està subjecta a transformació— sinó que la seva funció no fos reemplaçada de manera conscient i organitzada. Si la família deixa de ser un agent eficaç de socialització, la societat ha de dissenyar nous entorns que compleixin aquesta funció de forma deliberada, en lloc de deixar-la a l'atzar
L'empobriment de la família no és un assumpte privat, sinó un fenomen estructural que afecta directament la manera en què una societat forma, regula i sosté el comportament dels seus membres.
