L'entrevista a l'escriptor Arturo Pérez Reverte a La Sexta Noche no va decebre els seguidors de l'excorresponsal de guerra. Tampoc els seus detractors, és clar. Reverte mai no falla, i cada 'bala' dialèctica de la seva escopeta acostuma a anar a la diana. Munició que dispara a tort i dret contra enemics ben coneguts, com a norma general, tot i que la seva intel·lectualitat, vehemència i iconoclàstia pot arribar a confondre. Normal, no estem a la seva alçada, i quedem desorientats. Bàsicament per la dèria de considerar-nos estúpids a la resta de mortals. Sigui com sigui, podria ser el que va sentir una part dels espectadors de La Sexta mentre Reverte explicava a Iñaki López el seu concepte d'Espanya (que es troba a un dels seus llibres). Començava amb un "España es un lugar". El que vindria després, val la pena recordar-ho.
Iñaki López Arturo Pérez Reverte La Sexta
"Un lugar donde desde hace 3000 años han pasado cosas, más malas que buenas. Gentes de diferentes pueblos y valles que nos hemos matado, nos hemos alíado otras veces, pero todos hemos estado sufriendo bajo los mismos." I posava l'exemple del franquisme, a qui dedicava 'boniques' paraules recentment durant una entrevista amb motiu de la publicació de Sidi, la seva novel·la sobre 'El Cid' que desmunta la visió èpica de l'heroi. "Aunque seamos diferentes, hay una història común, aunque sea de agravio y sufrimiento." Així, lamentava que la paraula Espanya només parli de política, i no de valors i sentiments humans. "Somos vecinos y hemos estado remando en la misma galera". Però el més bèstia, per inaudit, estava a punt de passar: "Así que, ¿que usted me habla en catalán, me habla en euskera, me habla en gallego, me habla con acento andaluz? Bueno, ¿y qué? Somos todos compañeros de fatigas". Aquí vam haver de pessigar-nos. Qui s'ha menjat Pérez Reverte? Ens han donat 'gato por liebre'?
Iñaki López La Sexta
Arturo Pérez Reverte La Sexta
Malauradament, però, la realitat no ha trigat en despertar-nos del somni fratern i respectuós al que ens induïa l'escriptor: no havien passat ni dos minuts i ja carregava contra l'Espanya de les autonomies (i no per proposar la independència, evidentment): "Estamos siendo desangrados para pagar 17 disparates autonómicos". Ell prefereix, sembla, la unitat fèrria, homogènia. O no, qui sap què és el que realment vol dir-nos l'Arturo, que està fins els nassos dels seus veïns, dels seus avantpassats, de tot cristo: "España ha sido un país sometido a reyes malvados, curas fanáticos y ministros corruptos". Tan fins el nassos que fotria el camp. Literalment: "Me iría de España si tuviera 30 años, pero a la edad que tengo quiero ver cómo acaba esto"