“Vaig, mesuro, calculo, redacto… i en més del 90% dels pressupostos no et contesten”. Antonio Molina (Olimpia Carrera, pintura i decoració) condensa així el problema que més el crema de l’ofici, explicat al pòdcast Sector Oficios. No parla d’oïdes: detalla que la visita, el mesurament, l’assessorament i el temps de confecció del pressupost queden, la majoria de vegades, sense ni tan sols un “no m’interessa”.
Pressupostos sense resposta i proposta de cobrament
Per visibilitzar aquesta feina invisible, l'Antonio ja incorpora una línia específica a les seves ofertes: “mesurament, confecció del pressupost, desplaçament… i després ‘bonificat al 100%’”. Ho fa perquè el client entengui que hi ha un cost real al darrere. El seu plantejament és clar: cobrar la visita i descomptar-la de la factura si es contracta, com en “moltes altres professions”, i així evitar la pluja indiscriminada de peticions (“si 10 pressupostos costessin 30 € cadascun, algú s'ho pensaria”). També assumeix la seva part: seguiment posterior, consulta de dubtes i explicació de quin valor afegeix ell davant de qui només dóna “un preu per pintar”.
Aquest valor —segons enumera— comença abans del corró: veure el suport, els mobles, la llum; assessorar en colors; lliurar fitxes tècniques, pressupost detallat, assegurança de responsabilitat civil i garantia per escrit. “Si un cobra 800 i un altre 1.600, has de justificar per què t'escullen a tu”, resumeix. La resposta, insisteix, no és competir a la baixa, sinó diferenciar-se.
Preus que enfonsen la qualitat en obra nova
L'Antonio compara xifres que ha vist al mercat: en obra nova, “he arribat a sentir preus entre 1,50 i 2,50 €/m²”. Amb retencions per a repassos, “no sé quina rendibilitat li pot quedar a una empresa de pintors”. El resultat és previsible: “es va a mata caballo” i baixa l'acabat. En canvi, en un repintat a particular, situa “entre 6 i 9 €/m² aproximadament”. L'aritmètica, diu, explica per què al client final se li pot dedicar el temps que en promocions no es paga.
L'intrusisme agreuja el quadre (“sembla que pintar ho fa qualsevol”), però l'Antonio no es queda en la queixa. Després d'un acomiadament als 47, es va formar: gestió empresarial, acadèmies d'ofici (Juan Carlos París, Tinín), i fins i tot SEO perquè la seva web “aparegui” quan el busquen. En paral·lel, ofereix alta decoració —marbrejats, murals, peces exclusives— cada cop que entra a pressupostar: “Cal oferir-ho. La gent no ho coneix fins que se l'ensenyes”.
La seva conclusió torna a l'origen: respecte pel pressupost. Si no s'accepta, n'hi ha prou amb dir-ho. “Avui dia ho tenim molt fàcil amb WhatsApp o correu electrònic: ‘no m'interessa’, ‘n'he agafat un altre’”. Mentre el sector discuteix com professionalitzar la fase comercial —i si cobra o no per ella—, l'Antonio continuarà deixant per escrit que aquest temps val diners, encara que el bonifiqui. Perquè, en el seu ofici, el primer treball ja no és pintar: és aconseguir que un pressupost rebi resposta.