Antonio García Ferreras ha sorprès l'audiència de La Sexta aquesta setmana. Tan bon punt va comprovar la magnitud del tràgic incendi a València va abandonar Madrid per presentar-se en la zona dels fets. La mateixa nit del desastre connectava en directe en el programa especial de la cadena. Un moviment polèmic: hi ha qui l'aplaudeix, clar, per la seva disposició i prestància per informar sobre el terreny. És ben cert que el director i presentador de 'Al Rojo Vivo' salta de tant en tant del plató al carrer, normalment per qüestions polítiques rellevants, no tant per successos. Precisament per això, pel caràcter de la notícia, també ha sorgit moltes veus que l'acusen d'oportunista i "carroñero". 

No són, però, les úniques crítiques a les quals s'ha enfrontat durant el seu pas per la capital del Túria, on no seria precisament l'home més estimat. L'animadversió ciutadana té una altra motivació: futbolera. Ferreras, merengón pota negra i servidor fidel del president del club blanc, es va posar a l'avantguarda de la defensa a Vinícius Jr. pels crits racistes d'una part de la grada al provocador jugador brasiler. La idea de 'Mestalla és racista', i que molts han arribat a estendre a 'València és racista', ha fet molt de mal i ha indignat el personal. L'Antonio estava assenyalat. I malgrat l'espant de l'incendi, dels morts, dels desapareguts i del drama sense precedents, ha vist com el passat se li girava en contra.

Vinicius Real Madrid Valencia Europa Press
Vinícius Jr. durant el València - Reial Madrid / Europa Press

La situació viscuda pel periodista, s'ha de reconèixer, no haurà estat agradable. Tanmateix,en cap moment ha patit per la seva integritat física. És a dir, no hi ha hagut cap violència, més enllà d'una cantada de canya inesperada i peculiar per les circumstàncies. Ferreras caminava per un carrer de València, de matinada, presumiblement després de tancar aquell directe i cobertura especial. Anava, curiosament, per la calçada, no pas per la vorera. Potser no volia tenir contacte amb ningú i tractava de passar inadvertit, una intenció que no va trigar a comprovar utòpica. Cridava força l'atenció, la veritat. Un vianant el veu, telèfon en mà, i comença a buidar el pap: "Hombre, Ferreras, tío, ¿qué pasa? ¿No te da vergüenza habernos llamado a toda una ciudad racista? ¿No te dio vergüenza?" L'Antonio no s'atura, riu burleta i continua caminant forçant el pas, Només gira el coll per comprovar la distància que el separa del seu 'hater'.

"¡Eres un caradura de llamarnos a toda una ciudad racista como Valencia! Eso es lo que eres", li crida des de la llunyania, apujant el to de veu i la seva indignació. Ferreras fuig, aparentment serè, però l'escena traspua angoixa. "Todo por quedar bien con el papi de Florentino, ¿eh? Madre mía. Tanta carrera de periodismo para eso. ¡Sinvergüenza!" Això del periodisme, certament, fa mal. Perquè ell n'és el campió. I mira per a què el fa servir, en tantes ocasions: per fer de hooligan, sigui futbolístic o polític. Ara, a València, ha hagut de callar. Veurem si dilluns, a La Sexta, recupera la veu i la valentia des de Madrid. 

Ferreras Valencia X
Ferreras escridassat a València / X

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!