La vida d'Antoni Gaudí no només es mesura en obres mestres arquitectòniques, sinó també en un recorregut de mudances que el van portar a habitar set cases a Barcelona. Cada canvi de domicili va reflectir no només el seu caràcter, sinó també la forma en què la seva obra s'entrellaçava amb la seva vida quotidiana. Ara bé, el que pocs saben és que, fins i tot vivint en llocs apartats, mai no va renunciar a caminar cada dia fins al seu projecte més ambiciós: la Sagrada Família.
L'anomenat arquitecte de Déu va triar residències que anaven des de senzills pisos al nucli antic fins al retir místic al Park Güell, on va compartir sostre amb el seu pare, que travessava problemes de salut, i una neboda òrfena que també estava malalta. Va ser precisament en aquesta última casa, coneguda com la Casa Rosada, on Gaudí va passar gairebé dues dècades de la seva vida, demostrant una disciplina de ferro en recórrer a peu els més de 30 minuts que el separaven de la seva obra immortal.
Antoni Gaudí i les seves primeres cases a Barcelona: del Born al cor del Raval
En arribar a Barcelona el 1868, el jove Gaudí, procedent de Reus, Tarragona, es va instal·lar en un modest pis al barri del Born (Ciutat Vella), concretament a la placeta de Montcada, 12, molt a prop de l'església de Santa Maria del Mar, temple que el va inspirar en la seva fascinació pel gòtic català. Els seus primers anys, marcats per l'austeritat, li van oferir un contacte directe amb el pols històric de la ciutat, una experiència que va forjar un arquitecte capaç de convertir la ciutat en una simfonia de formes. Però no va passar gaire temps abans que realitzés la seva primera mudança, a penes a uns metres de distància, al carrer Espaseria. Amb això, va quedar clar que Gaudí se sentia còmode al cor medieval de Barcelona, on els carrers estrets i les construccions antigues alimentaven la seva imaginació.
Les mudances de Gaudí a Ciutat Vella: un laboratori d'inspiració modernista
El recorregut va continuar al carrer Verdaguer i Callís, on va viure amb la seva tia. Des d'allà, contemplava com el centre històric es transformava amb noves obres modernistes. La seva tercera mudança el va portar al carrer Sant Rafael, en ple Raval, on l'ambient popular i bulliciós marcaria un altre capítol de la seva vida. Després d'abandonar el nucli antic, Gaudí es va traslladar a l'Eixample, barri que començava a convertir-se en símbol de modernitat. Va viure primer al carrer Consell de Cent i després a Diputació 339, envoltat de burgesos que serien els seus principals mecenes. Aquesta etapa el va connectar amb els qui van finançar projectes icònics com la Casa Batlló i la Casa Milà.
Però el seu gran salt el va donar en mudar-se a la Casa Rosada del Park Güell, un lloc apartat del centre que li brindava pau i un entorn natural. Allà va residir des de 1906 fins a 1925, any en què va decidir abandonar la comoditat domèstica per instal·lar-se al taller de la Sagrada Família, dedicant els seus últims mesos de vida al temple que mai no veuria acabat. La disciplina de Gaudí era indestructible: caminava diàriament 30 minuts des del Park Güell fins a la Sagrada Família, sense importar el clima ni la seva salut. Aquest ritual es va convertir en part del seu llegat, una mostra de la seva devoció absoluta per una obra que va absorbir més de quatre dècades de la seva existència. Finalment, el 1926, la seva vida es va apagar abruptament després de ser atropellat per un tramvia.