L'escriptor Arturo Pérez-Reverte ens ha encongit el cor a Twitter. No importa quan llegeixin això. Ara bé, en aquest cas la qüestió fa convidar a l'optimisme de molts internautes: diu que plega de les xarxes socials. L'univers tuitaire perd un 'espadachín de tomo y lomo' i un defensor de la puresa i l'essència pàtria. Normalment, les seves piulades són mastegots que impacten a la cara dels seus enemics o, senzillament, de tots aquells que consideri intel·lectual o moralment inferiors. Vaja, el 95% de la població mundial. Doncs bé, Reverte tanca la paradeta fart, dolgut i enrabiat per alguna cosa que ha vist als telenotícies. No sabem exactament que l'ha irat tant, tot i que ens fem una idea. Segur, però, que no ha estat la persecució a Laura Borràs.

arturo perez reverte europa press

Arturo Pérez-Reverte Europa Press

Reverte plora llàgrimes de bilis: les notícies de la tele li fan veure "este país absurdo donde todo disparate tiene su asiento, cada tonto su voz pública y cada demagogo su escaño". En té per a tothom. És complicat no sentir-se interpel·lat per l'antic corresponsal de guerra, sobretot perquè som 'mindundis' que veiem el món d'una forma ben diferent a ell. El cas és que ha pres una decisió dràstica. O una intenció, perquè ja sembla penedir-se del que farà: "no volveré a comentar nada en Twitter, o intentaré no hacerlo, sobre política o sociedad en España". Ho vèiem complicat, però ves a saber. Potser a partir d'ara només comenta l'actualitat de Singapur o l'erupció de volcans islandesos, per posar un exemple. Mentre s'ho acaba de rumiar i recollir els 'bártulos', Reverte rep el carinyós comiat de la xarxa. Alguns més afectuosos que d'altres, com Antón Losada, que el té a les seves oracions habituals. El professor i col·laborador de El Nacional.cat es peta de riure, i li diu 'bye-bye' aprofitant una dita castellana: "tanta paz lleve como descanso deja". La galeta és música per a les oïdes. 

Antón Losada TVE

Antón Losada TVE

Perez Reverte La Sexta

Arturo Pérez-Reverte La Sexta

"Cuando un amigo se va, algo se muere en el alma", i tal. Quan és un que no és tan amic, l'ànima viu feliç i tranquil·la, sense que li recordin insistenment que som uns rucs, curts de gambals i desagraïts amb l'enorme sort de formar part del país de la Ñ. I en som molt, de rucs.