Andreu Buenafuente no fa broma amb la migdiada. Pot ironitzar amb gairebé tot, però no amb això. En una conversa amb Berto Romero al seu programa Nadie sabe nada, el presentador català va tornar a deixar clar que per a ell dormir després de dinar és gairebé una religió civil. “Sóc un defensor de la migdiada. És un moment sagrat, patrimoni de la humanitat”, va afirmar entre rialles, encara que amb un fons molt seriós.
El tema va sorgir quan en Berto va mencionar el “concepte matinar de la migdiada”. Buenafuente, indignat, no va trigar a reaccionar: “Inadmissible. No matina un de la migdiada. Si hi ha migdiada, tot va després de la migdiada”, insistia.
Andreu Buenafuente, màxim defensor de la migdiada
Per a l'Andreu, interrompre una migdiada és gairebé un sacrilegi. “Sóc molt estricte. No hi ha esdeveniment, reunió o cita que justifiqui aixecar-se abans”, va explicar. Només una cosa podria alterar el descans: una emergència familiar seriosa. “Si és algú molt proper, ho entenc. Però si no... que esperin”, va bromejar.
A casa seva, assegura, això se sap bé. “Ningú em fa despertar. Si algú ho intenta, surt volant el rellotge de la tauleta de nit”, va dir entre riallades. I va afegir: “No hi ha res més greu que despertar-me sense motiu”.
El còmic, amb to gairebé filosòfic, va definir la migdiada com “l’últim paradís”. Un instant de desconnexió total, una petita pausa que, segons ell, hauria de ser reconeguda per la UNESCO. “No podem retrocedir. És com els drets socials. Ni un pas enrere”, va reivindicar amb ironia.
Berto, entre divertit i resignat, va intentar introduir una mica de lògica: “I si algú es mor durant la teva migdiada?”. La resposta d'Andreu va ser immediata: “Si et mors a l'hora de la migdiada, jo no m'assabento. I pensaré: és el que ell hagués volgut”.
El públic, acostumat al seu humor absurd i brillant, va esclatar en rialles. Però entre acudits, Buenafuente va dibuixar una declaració de principis. Per a ell, la migdiada no és mandra, és higiene mental, una forma d'equilibrar l'ànima.
Per a Buenafuente, la migdiada és “saviesa popular”
“Necessito la meva música, el meu silenci i no posar-me el pijama. No és dormir, és recarregar el sistema”, va confessar. En la seva rutina, aquell moment és intocable. “Després de menjar, tot s'atura. No hi ha pressa, no hi ha culpa”. Amb el seu to pausat, va reblar: “La migdiada no és un caprici espanyol. És cultura, saviesa popular. És la pausa que el món necessita”.
I mentre en Berto continuava provocant-lo, en Buenafuente va tancar el tema amb la seva particular elegància: “Jo defenso la migdiada com es defensa l'alegria. Perquè sense ella, el dia es queda coix”.