La riquesa a Espanya està ancorada en l'herència, no en la innovació. Així ho va afirmar Andrés Rodríguez, director de Forbes España, durant la seva intervenció al pòdcast ‘Ac2ality’. Amb frases tan punyents com “en aquest país tenim uns milionaris molt poc tecnològics”, l'editor no només va despullar la realitat de la riquesa al territori nacional, sinó que també va deixar caure dards enverinats contra la mentalitat empresarial espanyola.
Entre confessions personals i reflexions filosòfiques sobre els diners, Rodríguez va retratar a la perfecció un ecosistema en què el poder, la fortuna i la falta de modernitat caminen de la mà. I ho va fer amb la contundència de qui assegura rebre “pressions cada dia” per alterar la famosa llista de milionaris publicada per Forbes.
Els milionaris espanyols: fortunes velles i gens digitals
Durant la seva participació en el pòdcast, Andrés Rodríguez ha posat el focus en la composició estructural de l'alta riquesa nacional, contrastant-la amb els models de generació de capital en els hubs tecnològics globals. Rodríguez va ser categòric en assenyalar que el capital a Espanya està impulsat primàriament pel patrimoni consolidat (herència), i no per la innovació disruptiva.
Segons les seves declaracions, el model espanyol contrasta agudament amb el paradigma de Silicon Valley, on la creació de capital exponencial s'origina en el desenvolupament tecnològic i el capital de risc (VC), impulsant fundadors de startups com Meta, Amazon, Google i Microsoft al cim de la riquesa global. No obstant això, a Espanya, les grans fortunes continuen concentrades en actius tangibles de baixa innovació: béns immobles (maó), propietat agrària i logística tradicional. Rodríguez va lamentar que "La majoria són heretades de diverses generacions. Nosaltres tenim un teixit de milionaris molt poc tecnològic”. Aquesta realitat demostra una absència crítica d'emprenedories disruptives capaces de generar valor comparable al de les grans empreses mundials.
Tot i que figures històriques com Amancio Ortega i Juan Roig van ser disruptors de models de negoci en el seu moment, el panorama actual revela una bretxa generacional preocupant i una desacceleració en l'aparició d'unicorns de base tecnològica. Aquestes declaracions només evidencien la baixa digitalització del networth de l'elit, sinó que també subratllen una aversió al risc i una mentalitat empresarial conservadora en l'ecosistema nacional.
El retrat incòmode de la riquesa a Espanya
El director de Forbes España no es va quedar curt: va llançar un missatge incòmode en afirmar que el país necessita “cinc Amancio Ortega i deu Juan Roig més”, evidenciant la manca de referents moderns que apostin per la innovació. Mentrestant, l'elit econòmica sembla més preocupada a mantenir la seva invisibilitat que no pas a arriscar-se a transformar el model productiu.
El que va dir Andrés Rodríguez no només incomoda els milionaris, també colpeja la consciència col·lectiva. Amb el seu ja famós comentari sobre l'estalvi —“ser espanyol és estalviar, comprar una casa, estalviar i tornar a comprar una casa”— va dibuixar una radiografia crua d'un país la cultura empresarial del qual associa l'èxit més amb l'astúcia o el "ser un murri" que amb el mèrit o la innovació genuïna.
En definitiva, l'episodi d'‘Ac2ality’ no va ser una entrevista més, sinó un mirall deformant de la riquesa a Espanya. Rodríguez ho va deixar clar: les grans fortunes actuals es mouen en cercles tancats, dependents de sectors tradicionals i amb una resistència fèrria a la disrupció tecnològica. El resultat és un ecosistema milionari conservador, reticent al canvi i molt diferent del model dels gegants tecnològics internacionals.