Álvaro Ojeda és un personatge entre patètic i lamentable que només és feliç quan ataca qualsevol cosa que surti de Catalunya. Ell mateix s'ha autoadjudicat la bandera de salvador de la pàtria i ha fet del fang i la brossa el seu modus vivendi. Només cal recordar el ridícul vídeo que va gravar-se quan es va aplicar el 155 a Catalunya i va escriure "A la puta cárcel con todos los golpistas mongoles".

El deliri en el que viu aquest periodista (?) és de les mateixes dimensions que l’alçada moral del personatge. Després de l'ascens de la dreta i la ultradreta a la seva terra, Andalusia, va amenaçar Gabriel Rufián amb un vergonyós missatge: “El cambio ha empezado en el sur y se extenderá hasta los pies de tu cama en los próximos meses”. El mateix individu treballa per l'OK Diario d'Eduardo Inda, què pot sortir malament? S'han ajuntat el hambre con las ganas de comer i no hi ha dubte que l'hàbitat professional en el que Ojeda encén el seu ventilador per escampar en direcció a Catalunya és el millor altaveu possible per a algú com ell.

alvaro ojeda instagram

@alvaroojeda1980

No hi ha res pitjor que algú sense gràcia intenti fer-se el graciós. Corregeixo. No hi ha res pitjor que algú sense gràcia intenti fer-se el graciós i es pensi que fa gràcia. L'equació es compleix en aquest periodista ultra. Què ha fet aquest dijous? Anar a FITUR a l'estand de Catalunya a deixar empremta de la seva 'fina ironia' i d'una suposada i provocativa irreverència. I li ha sortit el tret per la culata. "Vamos al estand de Catalunya... que es ESPAÑA, y vamos a colocar lacitos de la bandera de ESPAÑA, que si están dentro de Catalunya, están en ESPAÑA", ha dit d'inici en tota una declaració d'intencions i remarcant molt la paraula "Espanya".

alvaro ojeda lacito2

@okdiario

Potser es pensava que l'insultarien o li lligarien el llacet amb la rojigualda a l'entrecuix. O això és el que buscava. Però en canvi s'ha trobat amb que totes les persones a les que abordava, catalanes, rebien encantats el 'regal' i no els feia res penjar-se la bandereta. "¿De verdad te gusta?", se sorprèn Ojeda. "Sí, yo no tengo nada contra España". 0-1. "¿Le darías un beso?". "Ningún problema". 0-2. "¿Dirías '¡Viva España!?". "Claro, Viva España... y viva Catalunya". 0-3. Eren les respostes que s'ha anat trobant el personatge. A Ojeda li estava sortint malament la gracieta.

alvaro ojeda lacito3

@okdiario

Buscava brega i no la trobava. La majoria acceptava el llaç sense cap problema. I els que no se la volien penjar, que també n'hi ha hagut, ho han rebutjat amb total educació. Per molt que ell insistís o tergiversés. Com un empresari de l'Empordà que li ha dit educadament "Yo esta no me la voy a poner". I el reporter que busca  tocar el voraviu: "¿¿Le da asco esta bandera?? Ha puesto una cara de asco...". L'entrevistat no es deixa enganyar: "Yo no he dicho eso. Solo he dicho que no me la voy a poner. Porque no me representa". Clar i català. O en aquest cas, clar i castellà, perquè Ojeda ho entengués bé.

alvaro ojeda lacito5

@okdiario

Però aquest seguia dale que dale: "Catalunya no es nada sin España. Aaayy, como salga Abascal...". Orgullós d'amenaçar amb un ultradretà. Així va la cosa. Però el seu desig sobre l'ascens de Vox ha quedat apaivagat de socarrel. Com? Quan l'empresari el convida a passar uns dies en un hotel de Calella de Palafrugell. Ojeda persisteix: "Ni lacitos ni milongas. Juntos, a gastarnos dinerito en Catalunya". "Pero si le digo que va a venir invitado". Touché.

"La colección de zascas de Álvaro Ojeda a un independentista", diu el tuit d'OKDiario... És inútil intentar fer-los-hi veure que els zascas, tant pel to, com pel contingut, han estat dels entrevistats cap al reporter i no a l'inrevés.

Al tal Ojeda només li interessa una cosa. Però que algú li digui, però, que per provocar un català cal molt més que un llacet amb la bandera espanyola.