El retorn del català Alfred a OT ha estat un cúmul d'emocions: els concursants perquè volen ser com ell, els espectadors perquè valoren quan un concursant es fa professional i debuta amb un disc i el mateix Alfred a qui se li han remogut totes les emocions. En el seu cas dobles: pel lloc i pels records de la seva ex Amaia. Los Almaia han mort, Amaia ha deixat Alfred per un nou jove, Diego Ibáñez, i Alfred ho supera amb ioga i empassant saliva quan canta el poema que li va dedicar a Amaia.  Minut 19:10 del vídeo: "Empezó siendo un poema para una persona que estaba aquí y es mi primer single":

Després a la Gala ha lluït més, amb el planeta Mart, el look d'Alfred, la banda i un record a David Bowie. Però el mal ja estava fet: alguna premsa i xarxes fans locos d'Amaia s'hi han abraonat. Ell és l'abandonat de la relació, el qui plorava desconsolat a la sortida de la Gala de la Sida al MNAC de Barcelona, el lànguid, el nen bo i solidari. Però els amaios no perdonen:

El digital Jaleos escup sobre el dolor d'Alfred per no citar les cinc lletres a-m-a-i-a: "¿Así, sin más? ¿De verdad? Ahora, una de las parte se ha quedado sin nombre: es solo "una persona". Créeme una cosa, Alfred: ella nunca hablaría así de ti. Para Amaia siempre tendrás nombre. Y un hueco en su corazón. Y justo antes de irse el despechado de España -tras cantar de pena, tenía que decirlo- Alfred ha rematado a Amaia, sádica y cruelmente con esta frase: "Nunca imaginé que pudiera ir a Eurovisión" ¡Como si hubiera ido solo! Amaia, ¿quién es esa? Recuerda". Una novel·leta rosa en un digital. Dos pel preu d'un.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by alfredgarcia (@alfredgarcia) on

El vermell de l'ull de la portada del disc d'Alfred no és Mart. És l'ull de vellut que li han deixat els fans d'Amaia. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat