Eufòria ens ha fet conèixer el talent de moltíssims joves, però, sens dubte, una de les grans preferides que sempre deixa sense paraules quan puja damunt l'escenari és Alèxia Pascual, tercera finalista de la segona edició del format de 3Cat, artista, actriu de musicals que fins fa poc protagonitzava la Blanca a Mar i Cel, el musical més famós de tota Catalunya. Alèxia Pascual té una veu, un talent i unes ganes de treballar que sempre l'han fet perfecta. El seu pas per Eufòria només va fer que catapultar-la encara més a l'èxit i acabar d'enlairar la seva carrera professional. Després del musical català del Teatre Victòria, que encara ara, quan ho recordo, li fa emocionar moltíssim. Aquest era el preciós moment que regalava a les noies de Can Putades durant la seva entrevista des de Madrid:
Les diferents oportunitats laborals han fet traslladar Alèxia Pascual a Madrid, la capital espanyola, on actualment està interpretant a Cosette del musical Los miserables al Teatre Apolo de Madrid. Un nou repte professional que no només li donava li obria les portes a interpretar i descobrir una nova història i un nou personatge, sinó que li feia canviar de vida i de residència, movent-se fins a Madrid, lluny de casa. La vida de l'artista és sacrificada, però, tal com explicava al pòdcast Can Putades, la ciutat madrilenya l'ha acollit molt bé, i, sorprenentment, ha tingut la sort de poder continuar parlant en català amb molts dels seus companys que, com ella, també van marxar per motius laborals. Tot i això, estar lluny de la teva gent no és fàcil, hi ha dies que tot es fa més costa munt, sobretot quan no pots estar al cantó de la gent que més estimes en els dies més especials, i ahir, 1 de febrer, era una data que l'Alèxia tenia anotada al seu calendari: era l'aniversari del seu germà i la seva neboda, un diumenge de teatre en què, efectivament, ella havia d'actuar.
Alèxia Pascual havia de pujar a l'escenari per fer el que més li agrada: actuar i fer aixecar el públic de la cadira. Mentrestant, però, des de casa celebraven un dia especial. L'Alèxia no va poder celebrar-ho amb ells al cantó, tot i això, va rebre un detall molt especial per part de la seva família i així, sentir una mica més, el caliu de casa: un ram de flors preciós just en acabar l'obra. Alèxia Pascual, molt emocionada, es feia un foto i publicava la següent reflexió que tocava la fibra: "Aquest finde mentre a casa se celebrava l'aniversari del meu germà i el de la meva neboda, i jo estava una mica trista per no ser-hi, he tingut moltes visites, i no mentiré que em fa molt feliç sentir que hi ha gent que ve expressament, i que em fa sentir abraçada i estimada. La solitud és més lleugera" escrivia amb una cançó de fons a piano titulada, en anglès, gràcies.
La vida de l'artista és dura i sacrificada i Alèxia Pascual és un gran exemple que narra aquesta realitat. El seu talent l'ha fet anar a viure a Madrid, però no s'oblida mai de les seves arrels catalanes, que l'han fet arribar a grans escenaris. Fantàstica.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!