Alberto Chicote és un dels cuiners més reconeixibles de la televisió espanyola, però darrere del caràcter aclaparador que mostra a la pantalla hi ha una disciplina forjada molt abans de posar-se la jaqueta de cuiner. El seu pas pel rugbi va marcar la manera com entén la vida i, sobretot, com s'enfronta a les dificultats.
Un esport que deixa empremta
Chicote recorda que va arribar al rugbi gairebé per casualitat, però aquella trobada es va convertir en una escola de vida. “Aquest esport em va ensenyar esforç, determinació, constància i treball en equip. Tot i que fa anys que no jugo, mai no es deixa de ser jugador. Ho continues sent tota la vida”, va confessar en l'entrevista amb el canal Tengo un plan.
Avui, als 56 anys, assegura que encara pensa com si estigués enmig d’un partit: “Davant d’un problema em pregunto: què faria al camp? I la resposta sempre és la mateixa: aixecar-se i seguir”.
De jugador a entrenador
En l'actualitat, Chicote trasllada aquestes lliçons al dia a dia del seu restaurant. “Ara sóc més entrenador que jugador. La meva tasca és fer que cada membre de l'equip brilli i que entenguem els triomfs i les derrotes com una cosa compartida”.
Defensa a més que no s’han d’amagar els fracassos: “Ocultar una derrota és un error. Prefereixo envoltar-me de gent que es revolti davant l’adversitat. Un client insatisfet pot doldre, però també és una oportunitat per aprendre”.
Resiliència dins i fora de la cuina
La filosofia d’“aixecar-se després de la caiguda” l’ha acompanyat també fora dels fogons. Als anys noranta, durant una etapa treballant a Suïssa, va patir una depressió que descriu com un dels moments més durs de la seva vida. Superar-la li va canviar la manera de mirar els reptes.
“Perdre no significa fracassar. La victòria rau a assumir el repte i a no quedar-se paralitzat. L’important és aixecar-se i seguir endavant”, resumeix.