Albert Om i la mort. Estupor amb l'esquela que ha mostrat: "Ha deixat aquest món..."

Albert Om és dels millors comunicadors que tenim en aquest país. Tant quan presenta programes com quan hi col·labora. Actualment, el podem gaudir amb les seves opinions en diferents mitjans escrits, o xerrant amb el Joan Maria Pou en un pòdcast sensacional, Què t'ha passat?, o col·laborant amb el Xavier Graset a La Selva, on mostra objectes curiosíssims que té a les golfes de casa seva, o amb el Ricard Ustrell a El matí de Catalunya Ràdio, on sovint volten pel barri, o a l'estudi, i va comentant diferents coses que li han cridat l'atenció, i que només algú com ell pot analitzar com ell ho fa.

Aquest dimecres han tingut una conversa sensacional i molt peculiar parlant de la mort. Coincidint que aquest divendres farà deu anys de la mort d'un geni, un dels tipus més intel·ligents i irònics que hem tingut a Catalunya, el gran Carles Flavià, l'Albert ens ha introduït en el sorprenent món de les esqueles, els textos que apareixen als diaris (cada vegada menys), notificant la mort d'algú. Om, que va tenir Flavià de col·laborador a El Club, recorda com el dia que va morir, va sortir una esquela seva als diaris que deia: "Capri, c'est fini. Als meus 70 anys no he de preocupar-me pel futur, ni residències, ni carret espitxat per un peruà... El meu futur immediat és Sancho Dávila". Arran d'aquestes paraules, analitzen altres esqueles, i el costum de molta gent de mirar l'edat dels difunts.

Normalment, les esqueles les publiquen els familiars, però de vegades, és el mateix finat qui la deixa escrita i pagada. I què me'n dieu de les esqueles on surten moltíssims noms, de fills, nets, besnets, cunyats, nebots, parelles i tot l'arbre genealògic. Om al·lucina, per exemple, amb una esquela on apareixen "54 noms!". El millor, però, quan recorda esqueles passades, una de Santa Cruz de Tenerife de l'any 2022, d'Ana María Arbelo, que els seus familiars, saben quin missatge van posar?... "Tanto hijo de puta vivo y se muere nuestra madre". Insuperable. El que pensa molta gent. O una de l'ABC de Sevilla del 2017, anunciant la mort de José María Fernández, de 53 anys, amb la família convocant tothom a una església de Sevilla, i com acaba l'esquela?: "Él, seguramente, estará en el bar de enfrente". La rima que no falti. També hi ha qui fa peticions expressament a la seva esquela, com un home de 58 anys, Joan Gómez Vilardell: "Per desig exprés del finat, es prega als membres del Partit dels Socialistes de Premià de Mar, que s'abstinguin d'anar-hi". O la Carme Sala Franca, fa uns 20 anys, l'esquela la va posar una germana: "Tots els meus germans s'han mort, farem una missa", però acabava dient: "A la parella Uberno Boneta, si és que no s'ha tornat a separar, no se l'espera". Falta la millor de totes.

Segons l'Albert, aquesta és la d'Emilio Miró Paniello, mort l'any 2018, que va deixar escrit i pagat, que va deixar aquesta esquela: "Hijo de Pilar y Emilio. Ha dejado este mundo sin haber aportado nada de interés". Un Om que confessa que "vaig anar al funeral per saber qui era, érem 21 persones, vaig parlar amb la família, jo estava a l''Islàndia' a RAC1".

I ell? Ha pensat en la seva esquela? "La veritat és que no. Tinc repertori per triar. El Capri sempre deia: 'Ja us ho deia jo, que no em trobava bé". Sigui com sigui, esperem que l'esquela del meravellós Albert Om l'ha llegim d'aquí molts i molts anys.