Una de les seccions que més agraden a casa és aquella en la qual l'Albert Om li mostra al Xavier Grasset a La Selva què ha trobat remenant per les golfes de casa seva.
En el programa d'aquest dilluns, el de Taradell ha fet un recull d'aquells objectes que ja formen part del passat amb els quals els restaurants i bars es publicitaven. Petits objectes que ja formen part de la nostàlgia del sector de la restauració, que avui en dia serien molt difícils o directament, impossibles de veure damunt la taula. Uns "souvenirs vintage" meravellosos. Per exemple, un potet de fusta d'escuradents d'un hostal del seu poble, amb la curiositat que hi ha un número de telèfon de només tres xifres, perquè abans, recorda, havies de trucar a la centraleta del poble i demanar amb qui volies parlar, i ells et connectaven. O un saler del 'Ristorante Chic', a Rapallo, a la costa italiana, en forma de caseta de porcellana amb els colors de la bandera italiana. O un cendrer de la mítica marisqueria 'Botafumeiro' de Barcelona. O una capseta de mistos de la 'Masia Bou' de Valls, per fer una cigarreta a la sobretaula després d'una calçotada. Segons l'establiment, "el primer establiment divulgador de la famosa especialitat".
Aquests mistos del restaurant de Valls no són els únics que conserva l'Albert a les seves golfes. N'ha tret algun més. Uns, amb fotos de la teca que s'hi podia menjar en els restaurants publicitats, d'altres, amb un mapa per arribar al destí i trobar el restaurant en qüestió. O un de ben curiós, "que em fa molta gràcia, perquè és un record familiar. Això és a París, en un cabaret, al Lido. Suposo que això t'ho feien pagar: et feien la foto en començar, i a l'acte, et podies endur això, quan sorties". Una capseta de mistos personalitzada, amb les fotos dels comensals. Uns comensals ben especials per a l'Albert, perquè són els seus pares, de quan van anar a la capital francesa. Una imatge sensacional del senyor Om i la senyora Ferrer, pares de l'Albert, de joves. Una imatge que permet constatar que l'Albert és clavat a la seva mare, guapíssima: "Abans s'anava mudat a aquests llocs", diu ell.
Una imatge impagable, un record que és com un preuat tresor. Uns pares dels quals va parlar amb emoció quan després d'acabar El convidat a TV3, se'n va anar sol, uns mesos, al poble d'Aix-en-Provence, a la Provença, a França, on va aprendre francès i va escriure un llibre: "Necessitava esborrar-me del dia a dia. Prémer el botó de pausa. Fer un parèntesi, fer excursions al passat. El llibre és un homenatge als pares", deia d''El dia que vaig marxar'. Una troballa sensacional, la dels mistos amb les cares dels seus pares. Emplacem el bo de l'Albert a seguir rebuscant a les golfes de casa i compartint amb els espectadors de La Selva les seves troballes.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!