Pocs actors hi ha en aquest país com el Pere Arquillué. Intèrpret excels, immens, superlatiu, descomunal, cada vegada que puja damunt d'un escenari o apareix davant de càmeres, els espectadors es queden sense respiració. El Pere es despulla en tots els papers que fa, que són plens de veritat pels quatre costats. Quan veus el Pere no el veus a ell, sinó als diferents personatges que aborda. La llista de rols que ens ha regalat és de traca, tant en sèries, com pel·lícules i obres de teatre. El de Terrassa, que acaba de fer 59 anys, porta tota la vida fent el que més li agrada, i fent-ho com els àngels, esdevenint un dels actors més sol·licitats, perquè els directors saben que hi ha pocs com ell que facin el que ell fa quan es posa en la pell d'un personatge.
El somni d'una nit d'estiu, La filla del mar, Àngels a Amèrica, La gavina, Juli Cèsar, Otel·lo, Don Juan Tenorio, 2666, Vida privada, Cyrano de Bergerac, El preu, Art i tantes altres, damunt dels escenaris. El perquè de tot plegat, A la ciutat, Princesas, Que se mueran los feos, Arnau, Secrets de família, Mar de fons, Zoo, La Riera o Sé quien eres en cinema i televisió. I moltes altres obres o sèries en les quals no ha pogut participar... tot i que el volien sí o sí. És el que té ser un dels actors top més buscats i que més feina té. Ara hem sabut que una de les sèries més exitoses dels darrers temps a Espanya, La casa de papel, va voler comptar amb Arquillué... i va haver de dir-los-hi que 'No'... dues vegades. Ho ha confessat al programa de 2Cat presentat per Pep Prieto, Cinema de mercat.
"De 'La casa de papel' em van trucar dues vegades, per exemple", admet el Pere sobre la popular sèrie dels lladres vestits amb granotes de color vermell amb la cara de Dalí i noms de ciutats del món. "Al principi de començar la producció de la temporada quarta i els vaig haver de dir que no". I no va ser un 'No' qualsevol. Va ser un 'No' a una sèrie de fama mundial, quan ja la veien a tot arreu i els carrers de les ciutats estaven plens de pancartes. És el que té tenir una agenda atapeïda i ser una persona de paraula quan es compromet. Un Arquillué que recorda que "quan jo vaig començar, al teatre et deien: 'D'aquí a tres mesos, Pere, farem una producció. T'hi apuntes?'. D'acord. I al cinema, per exemple, et deien: 'D'aquí a un any i mig rodarem no sé què'. Ara això s'ha girat", constata, amb tot el tema de les plataformes i les televisions.
Què li diuen ara? "Pere, d'aquí a 15 dies comencem una producció. I els hi dic: 'Sí..., molt bé... I jo què faig? Tanco el Romea? Perquè en teatre anem molt avançats, i si volen un actor, et truquen amb un any i mig o dos anys, inclús. Com que jo em comprometo, moltes coses audiovisuals se m'escapen". Algun paper en cinema o tele que l'hagi hagut de deixar pel teatre, i que digués: 'Ostres, això...'? "Una pel·lícula important catalana que vaig haver de deixar, perquè jo comptava que em sortirien cinc o sis bolos d'una cosa que havia de fer i me'n van sortir 40. Però això va com va":
No sabem quina va ser aquesta pel·lícula i com li hagués anat al Pere a La casa de papel, però no passa res, perquè els seus fans, per sort, l'hem pogut gaudir, el gaudim i el gaudirem amb moltíssims papers inoblidables. Pere Arquillué, meravellós. Un dels grans d'aquest país.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!