Un concepte que va associat clarament amb el dels músics és el d'una furgoneta. Un vehicle que coneixen bé els músics, quan van amunt i avall a la carretera, d'una ciutat a una altra, de concert en concert. La relació íntima que s'estableix entre els cantants o membres d'un grup i la furgoneta que els porta, de vegades, però, és massa íntima. Com li ha passat al bo de Pablo López. Acaba de publicar el seu cinquè àlbum d'estudi, El cuatro, mentre està voltant Espanya amb la seva gira 'El niño del espacio en concierto'. Després de cantar a Càceres, el malagueny passarà també pròximament per Alcalá de Guadaíra, Las Rozas, Fuerteventura, Gran Canària i tancant gira a Cadis, tot i que acaba d'anunciar tres concerts més pel 2027, al Palau Sant Jordi de Barcelona, el Roig Arena de València i el Movistar Arena de Madrid. I podrien no ser els últims.

El cantant porta ja molts anys fent-se un nom en el panorama musical, des que el vam descobrir a Operación Triunfo, quedant finalista, de mica en mica ens ha anat enamorant amb la seva veu, el seu piano i la seva presència en els concerts, creant uns climes que et deixen embadalit, amb temes tan bonics com Tu enemigo, El patio, Lo saben mis zapatos, El mundo o Vi:

López ha passat moltes hores amunt i avall, carretera va, carretera ve. Com tots els músics, ha passat molt de temps d'un lloc a l'altre dins d'una furgoneta. I recentment, li ha passat una cosa angoixant quan el portaven a casa després d'un concert. El cantant ha anat al programa Cuerpos especiales d'Europa FM, on li han preguntat, ras i curt, si "¿alguna vez te ha venido un apretón durante un concierto?", si alguna vegada ha hagut de fugir corrents de l'escenari per anar al lavabo. I ell comença a riure i comparteix què li va passar fa dos mesos: "Son de esos conciertos que te empujan a la furgo, estábamos a dos horas de casa" i ell tenia un apretón, però va dir "me espero" a arribar a casa, quan va viure el que es coneix com a "el síndrome de la llave", per allò de que estàs arribant a la porta, a obrir la porta de casa teva amb la clau, i t'entra una urgència...

"Si esto es todo psicología, Pablo", es repetia a ell mateix, quan no veia l'hora de descarregar... I va passar el que va passar...: "Y nada...", i deixa en l'aire un silenci, que trenquen al programa: "Que hubo que cambiar la tapicería de la furgoneta, ¿no? Espera, espera, espera, espera: ¿rompiste aguas?". En Pablo, rient, plorant de riure, i avergonyit, es posa les mans a la cara recordant el mal tràngol: "Pero en la puta puerta de mi casa, ¿sabes?". No va arribar, no li va donar temps, encara estava dins la furgoneta, "pero en la furgo todavía... Y no tenía mucha confianza todavía con el que llevaba la furgo, tío". No tenia molta confiança amb l'home que conduïa la furgoneta..., però "ahora ya sí, ¿verdad? Que a lo mejor era su primer día llevando a Pablo López", com li recorden, enfotent-se.

Sensacional Pablo López, per prendre's amb tanta esportivitat i sentit de l'humor aquest mal moment. Com deien a Shrek, "mejor fuera que dentro".

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!