Sempre acompanyat del piano, Pablo López és un dels extriunfitos que no es va fer amb la medalla d'or, però va aconseguir triomfar en els escenaris. Un dels cantants més exitosos de la indústria espanyola, les seves lletres i cançons aconsegueixen commocionar a tot el públic. Sí, ell també fou l'excepció que confirmava la regla que de vegades no cal quedar en primera posició en un concurs per ser el primer en les llistes d'èxit de la música. És indiscutible, en llegir el seu nom sempre ens ve al cap la seva imatge tocant el piano, les seves actuacions no s'entenen sense veure'l tocar el teclat. Això sí, lluny dels escenaris ens costa esbrinar més detalls sobre la seva vida privada, gairebé no coneixem res més enllà de la seva passió amb les tecles del famós instrument, un altre talent és passar desapercebut. Ara, amb l'estrena de la seva gira per Espanya, l'hem pogut veure en altres mitjans, concebent entrevistes on hem pogut descobrir algun secret que ens ha deixat atònits. 

La màgia que desprèn amb el piano és irrebatible, la seva interpretació, mentre canta les cançons i toca el piano el fa moure amb uns moviments particulars, és l'essència de les seves actuacions, connectar amb l'instrument de vegades el transforma, però en una de les últimes aparicions públiques desconcerta a tothom. A principis d'any s'emetia l'especial homenatge a María Teresa Campos, un programa especial dedicat a la seva trajectòria on participaven amics i companys de professió entre els quals no va poder faltar l'actuació de l'artista. Fou justament durant l'espectacle que la xarxa va comentar el seu comportament estrany, tots coneixem com es mou sobre l'escenari, però la seva intervenció en el programa preocupava als fanàtics. Amb la veu tremolosa, declarava el següent "Es que aún me veo frente a ella, allá donde esté no, ella està, o sea quiero decir, antes no estaba, la vi y sigue estando en el mismo lugar para mi. Tengo esa suerte, que no tenéis algunos, ella sigue estando para mi" Unes paraules sense sentit que el feien assenyalar davant la xarxa. 

El moment es viralitzava entre els internautes que molts d'ells l'acusaven de ser consumidor, ja que aparentment semblava més nerviós de l'habitual, la seva actitud anava més enllà de la seva personalitat habitual. Però, en la seva última aparició en el programa de Martínez y Hermanos es confessava sobre un problema que, després d'aquests mesos de marge, podríem relacionar-lo amb aquest moment tan confós de la xarxa. Resulta, doncs, que el cantant és un hipocondríac extrem, de fet pateix concretament d'hipocondríaca empàtica aquesta li provoca un patiment constant sobre la seva salut, però a un nivell superior, ell va més enllà que angoixar-se per un mal de cap. "Empiezo a temblar. Incluso a veces lo siento en órganos del cuerpo que no tengo" començava a relatar l'artista.

Però l'exemple que ens ha fet al·lucinar és el següent: "Mira, mi prima Mari Carmen que es de Huelva y ha ido al hospital y le han dicho que...no sé qué. Yo me tengo que ausentar un momento para asimilar que yo no soy ni de Huelva ni soy Mari Carmen. Pues eso me pasa a mí" Entre rialles i humor, Pablo López destapava un problema que el deu angoixar la major part dels dies i, després d'assabentar-nos d'aquesta característica, potser podríem lligar fils amb l'anterior moment que us hem explicat. Poder escoltar els últims dies de María Teresa Campos el van fer ficar més nerviós de l'habitual, poder inclús aquell dia li havia sorgit un mal de cap inesperat que el feia angoixar, i per això apareixia més tremolós que mai. 

Però bé, com diu el refrany, "si el río suena, agua lleva", potser és millor que ens quedem amb la imatge de Pablo López i el piano.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!