Una de les professions més boniques que hi ha, i alhora, més complicades, és la d'actor. De coses bones n'hi ha a cabassos: posar-se en la pell d'un altre, canviar de personatge amb cada projecte, fer commoure, riure, plorar i totes les emocions possibles als espectadors, rebre la seva reacció en directe (en cas dels actors teatrals), així com l'escalf, el caliu i el reconeixement dels fans o, com va dir ahir Darko Peric, el famós 'Helsinki' de La casa de papel, "Yo no sé si he triunfado, yo lo que quiero es seguir trabajando. Y además, este trabajo de actor, puedes durar mucho. Un jugador de bàsquet, no".
Darko Peric i Eloi Vila, 'Al cotxe!' / TV3
Això si, com ell, aconsegueixes un d'aquells papers que t'eleven a la categoria d'actors reconeguts a tot el món, com li ha passat al bo d'en Darko. Evidentment, però, hi ha l'altra cara de la moneda: com de difícil és per molts actors i actrius meravellosos, fer-se un espai, aconseguir projectes i guanyar-se la vida amb el que saben fer i que més els hi apassiona. No cal recordar aquella dita que diu que els locals de nit estan plens d'actors mirant de guanyar-se la vida fent de cambrers i servint copes. Un dels que ha passat per un moment complicat és el gran Martí Pereferrer.
Martí Pereferrer / TV3
El seu cas és un dels molts que malauradament hem hagut de conèixer els darrers temps. A Catalunya hi ha actrius, com Mercè Martínez, que van haver de reinventar-se i posar-se a treballar en una empresa de components electrònics degut als estralls que va fer la pandèmia. I hi ha actors que han fet un SOS públic a les xarxes buscant feina, cas de Josep Linuesa o del mateix Martí Peraferrer, el famós 'Sàhara' d'El cor de la ciutat, que escrivia un tuit cru i molt explícit: "M'ajudeu? Necessito treballar i pagar factures".
Martí Peraferrer, ara / @martiperaferrer
Martí Peraferrer, quan feia de 'Sahara' a 'El cor de la ciutat' / TV3
Fa anys, es va fer molt famós interpretant l'estimat personatge del 'Josep Llorens', més conegut com en 'Sàhara', germà petit del Tomàs, el personatge que interpretava el Lluís Soler i que va deixar en xoc els espectadors quan es va saber que ell era el violador de la sèrie. Després, les ofertes van anar minvant, fins el punt de fer una crida necessària, i alhora original, per guanyar-se la vida: convidar els espectadors a que anessin a veure'l fent teatre a casa seva i emplaçant tothom a veure'l al seu menjador, al barri vell de Girona, i gaudir de teatre del bo, i a un pam de la cara: "Moments difícils x a la gent de la cultura! Només sé fer teatre! Us convido a casa meva (barri vell Girona) × passar una bona estona amb una bona obra de teatre! Només 5 espectadors.Taquilla inversa!". Teatre al menjador amb La vida secreta de Tenesse Williams. Teatre a casa, en una butaca privilegiada, just davant de l'artista.
Martí Pereferrer, fent teatre a casa seva / @martipereferrer
Ara, però, després d'aquesta experiència, en Martí ha comunicat una notícia agredolça. Dolça perquè per fi tornarà allà d'on no hauria hagut de baixar mai: dalt d'un escenari, a fer teatre des d'un teatre, a sentir-se novament actor davant d'una platea i no al menjador de casa seva. Però agra perquè per fer-ho, ha de fer les maletes i marxar lluny de casa seva, lluny de Catalunya. El mateix Pereferrer ha comunicat la notícia del seu adeu als seus seguidors a través de les xarxes socials: "Ara ja puc dir el secret que he estat guardant! Marxo a MÈXIC (Puebla) a estrenar la meva nova producció teatral! EL ÚLTIMO VIAJE DE RUDOLF NUREYEV". En Martí, però, ho aprofita per deixar clar que marxa perquè aquí s'ha fet un fart de trucar a diferents portes sense que ningú no li obrís: "Aqui he trucat moltes portes i ni cas. Allà només els hi vaig haver d'explicar una vegada i ja em van dir que m'esperaven! Es així!". Així de trist. Així de real. Una frase que ens hauria de fer pensar a tots sobre el que explica per mirar d'evitar situacions com aquestes. Massa talent que ha de marxar de Catalunya:
Ara ja puc dir el secret que he estat guardant! Marxo a MÈXIC (Puebla) a estrenar la meva nova producció teatral!
— Martí Peraferrer Vayreda 💛 (@MPeraferrer) March 3, 2022
EL ÚLTIMO VIAJE DE RUDOLF NUREYEV.
Aqui he trucat moltes portes i ni cas. Allà només els hi vaig haver d'explicar una vegada i ja em van dir que m'esperàven! Es així! pic.twitter.com/yKfBZ0P9z0
En saber de les seves novetats, de seguida ha rebut un munt de missatges de suport, d'ànims i d'enhorabona, això sí, desitjant-li que no trigui en tornar a casa i pugui fer el que més li agrada davant el públic català. Com ell diu, quan li desitgen que "a la tornada, més i millor": "Sí! Ens queden tantes coses per fer!":
Torna estimat ❤️🌹 i explica'ns la teva aventura.
— MrsPottery (@MrsPotterypot) March 3, 2022
Molta merda, Martí. Tens raó, tenim el país que tenim i la cultura no és prioritària.
— Magda (@lletraferidamag) March 3, 2022
Enhorabona Martí. Ja ho hem parlat moltes vegades. El fet de no reconèixer el talent de la gent d'aquí, fa que ens mereixem tot el que ens passa. Disfruta molt, company.
— Josep Burset🎗 (@JosepBurset) March 3, 2022
Enhorabona! A Mèxic t'esperen. Me n'alegro molt. Llàstima que moltes vegades cal triomfar a fora perquè et valorin els de casa. És trist.
— Eva BX (@Eva_BX) March 3, 2022
Molta merda Martí. Gaudeix d'aquesta oportunitat , tot i la tristesa de saber que a casa no tens la mateixa oportunitat d'aportar cultura.
— Sara Sánchez ♦️♦️II*II (@saralidiaester) March 3, 2022
Tenim els teatres ocupats pels veïns espanyols fent les Catalunyes i patrocinats per les xarxes audiovisuals catalanes públiques i privades.
Tota la sort del món al bo d'en Martí. Enveja dels espectadors mexicans que el podran veure en la pell del mític ballarí rus en els darrers dies de la seva vida. I l'esperança que algun dia, aviat, en Martí torni a Catalunya i que el puguem veure als teatres, sèries i pel·lícules d'aquí.