Josep Julien, indignat en demanar un cafè en un bar. Per què: "Tot té un límit"

L'extraordinari actor català Josep Julien té marcat en vermell una cita a la seva agenda, de cara a l'any vinent, que l'emociona. Una de les obres que més bona pinta tenen de cara a la pròxima temporada teatral és La reina lloba, que podrem gaudir a la Sala Petita del Teatre Nacional. Pau Carrió dedica la seva nova creació a Margaret d'Anjou: la reina lloba del títol, un dels personatges més citats en les obres de Shakespeare, sempre al voltant dels grans personatges masculins, com Enric VI o Ricard III, però que no compta amb obra pròpia. Serà a partir del febrer del 2026 quan veiem en acció la meravellosa Maria Rodríguez Soto, ben acompanyada de Quim Àvila, Pepo Blasco, Queralt Casasayas, Josep Julien, Pau Roca, Òscar Rabadán o David Vert.

Abans, a principis d'aquest mes, ha dirigit 'La dona sense cor', un thriller psicològic valent i colpidor dels alumnes de l’Escola de Muntatge a 'L'Autèntica'.

El Josep és un animal interpretatiu, un tipus que li dona veracitat, emoció i passió a tots els personatges que interpreta. El teatre és la seva vida, fa molts anys que puja a l'escenari, i quan hi puja, s'hi deixa la pell. Julien és d'aquelles persones que s'implica sempre en tot el que fa. I no només quan està treballant. En el seu dia a dia, en la seva vida, és algú que no es calla quan veu alguna cosa al seu voltant que grinyola, i alça la veu, i tant si alça la veu, davant algunes pràctiques o maneres de fer que l'indignen. Com ha tornat a passar. I ja els avancem que estem cent per cent d'acord amb la seva queixa. Ha estat quan ha anat a una terrassa a prendre un cafè i ha rebut una resposta que pel que diu, no és la primera vegada que li passa, ni lamentablement, serà la darrera.

Com ell mateix apunta, "m'ha tornat a passar". Què? Anar a prendre un cafè a una terrasseta, un dels plaers màxims que es pot fer en el nostre temps lliure, amb un llibre i ja seria el pla perfecte. Però a segons quins establiments, que els clients estiguin a gust i passin una estona de relax, els hi llepa un peu. Ells només miren per la seva butxaca: "Demanes un cafè a una terrassa i et diuen que no, que cafè no, que si comencen a treure cafès després tothom en vol, que només coses en ampolla". Que si vols cafè, te'l fas a casa. Que als bars, només a prendre gintònics o birres, i si pot ser més d'una, més a sumar a la caixa. Com diu el Josep, "Crec que tot té un límit, amics de l’hoteleria", i remet a fa cinc anys: "On ha quedat aquell 'entre tots ho farem tot' de la pandèmia?".

Absolutament d'acord amb ell. Farts. Indignació compartida per molts seguidors a la xarxa: "Llibre de reclamacions i després en parlem", "Després sempre estan plorant", "Fàcil... NO hi vagis mes", "Un dissabte a les onze del matí vaig demanar un cafè amb llet i em van dir que no, que només braves. No hi he tornat mai més", "Si tenen cafè i no tenen cartell que ho avisi, full de reclamacions i queixa a consum. Per si les mosques, mira si tenen penjada la llicència de la terrassa amb les taules que poden tenir...", "En tal caso, empezaremos a exigir que la calle es para los peatones y que quiten las terrazas. Se pacta y todos aportamos, o no hay negocio".