Jordi Boixaderas és un dels millors actors que tenim al país. Sense discussió. A més, és un dels més polifacètics. Ha fet de tot, teatre, cinema, televisió i doblatge. Aquest és un terreny que encara cultiva i que li continua donant moltes alegries. Actors mundialment famosos com Daniel Craig quan fa de James Bond, Russell Crowe, Dwayne Johnson, Gerard Butler o Kenneth Brannagh, quan són doblats al català o el castellà, tenen la seva meravellosa, greu i profunda veu. En cinema, aquest divendres, justament, s'estrena una pel·lícula on hi ha fet un petit cameo, gravat en un matí, l'Escape Room de Joel Joan, amb qui va coincidir a l'emblemàtica Poble Nou. En teatre, ara és a punt d'estrenar dues obres. Una, una lectura dramatitzada d'A la recerca del temps perdut, l'obra cabdal de Marcel Proust, aprofitant el centenari de l'obra. Serà al Teatre Lliure, durant set dilluns a partir del 14 de març, i l'acompanyaran Mario Gas, Clàudia Benito i Emma Vilarasau. L'altra, un Becquet al Romea, Final de partida, amb direcció de Sergi Belbel, i amb Jordi Banacolocha, Margarida Minguillón i Jordi Bosch al repartiment. Estrenen el 15 de març.
Feia vuit anys que Boixaderas era lluny dels escenaris... En una entrevista deliciosa a El món a RAC1 de Jordi Basté, l'intèrpret reconeix que "M'he apartat una mica definitivament. El que continuo fent és treballar textos, dir poesia... Això és un repte especial". Per què? Perquè segons ha dit, "És una feina absorbent, demana força de tu, i em privava de fer altres coses. Volia fer altres coses. M'he decidit amb quedar-me amb aquesta vida i puntualment l'altra. Tantes hores dedicades a això, nits, caps de setmana, tenia ganes d'explorar altres terrenys privats, estudiar Història de l'art, viatjar... Grècia, Egipte, Orient... és saludable i convenient".
Jordi Boixaderas
"Tornaràs a 'tus aposentos' quan acabis això del teatre?", li pregunta Basté. I ell ho té més que clar: "La meva idea no és tornar al teatre, al teatre comercial, un rere l'altre. És hora que algú agafi el relleu, hi ha una generació que li toca i que demana pas. Poden sortir coses, em poden fer gràcia i m'hi puc llençar. Però en principi aquesta no és la meva vida". Teatre, poc, i escollit... Pel que fa a tele... preparem-nos per no veure massa Jordi Boixaderas a la petita pantalla, i això que ell va fer dos dels personatges més recordats de la Televisió de Catalunya, el seu paper a Poble Nou, fent de Xavier, un dels primers personatges homosexuals de la televisió, és històric. També va ser impactant veure'l en la pell d'un maltractador, el Damià, marit de la 'Teresa', l'Emma Vilarasau, que va marxar cames ajudeu-me cap a Ventdelplà amb els seus dos fills.
Jordi Boixaderas i Pep Torrents a 'Poble Nou' / TV3
Jordi Boixaderas, Carlos Cuevas i Emma Vilarasau a 'Ventdelplà' / TV3
Basté: "De tele, res?". Resposta: "No, tele no. No m'agrada. Fer imatge no m'agrada. Per què? No ho sé, no m'hi sento bé. L'ultim que he fet? Probablement 'Ventdelplà'. No m'agrada massa aquest món. És tot el que comporta, que tinguis un tio que quan t'aixeques i vagis al lavabo està per tu i t'acompanya... Aquest estatus d'actor i de feina... no ho sé. Ni fent-ho m'ho he passat bé ni veient després el resultat m'he quedat convençut. La indústria audiovisual havia de fer un salt i no l'ha fet. És difícil competir, però els culebrons es continuen fent de la mateixa manera, més o menys, i no ho trobo gens estimulant, la veritat". Un Boixaderas que reconeix que "la popularitat tampoc m'excita gaire. De fet, m'agrada passar una mica desapercebut, i això és un defecte per la meva feina... no em molesta que em reconeguin pel carrer però sí l'excessiva atenció, la popularitat bona és fantàstic i et fa estar de gust a molts llocs, però el famoseo..., no. El culte, l'autopromoció a les xarxes socials... S'ha de fer, però jo ho trobo ridícul, no sé veure-ho com una cosa normal. S'ha de tenir un punt d'egoisme que a mi em falta".
Jordi Boixaderas / wikipedia
Una pena. Gaudim-lo, però, cada cop que pugi als escenaris, com ara, o escoltant els seus doblatges a les sales de cinema.