Aquest mes de setembre que acabem de deixar enrere, Loquillo ha publicat el seu darrer treball discogràfic. Una revisió dels seus temes més icònics, cantats a duo amb diferents artistes que ha conegut al llarg dels anys: Raphael, Alaska, Calamaro, Miguel Ríos, Dani Martín, Leiva, Coque Malla, Bunbury, Ramoncín... De catalans només n'hi ha tres: Miguel Poveda, Carlos Segarra i Manolo García. Amb motiu de la promoció del disc, el de Barcelona ha concedit diverses entrevistes. Fa uns dies, per exemple, al diari El Mundo, on va dir que una de les seves fites va ser "llenar Las Ventas, en 2016. Llenar Las Ventas haciendo rock barcelonés, tócate los cojones. Eso fue inolvidable. Me gustaría hacer lo mismo en la Monumental de Barcelona, a la que iba mucho de niño con mi padre porque estaba delante de casa, y le he pedido al Ayuntamiento que se vuelva a abrir para conciertos, pero nada".
També va marcar paquet de "llenar el Liceo de Barcelona el año pasado con un repertorio de poesía contemporánea. El insulto más grande siempre me lo ha dado la intelectualidad catalana, porque ha despreciado el rock". A Barcelona tornarà a tocar el 27 de desembre. Abans, ho farà a Barakaldo, Saragossa, la Corunya, Gijón o Madrid. En una entrevista a La Vanguardia, li pregunten si troba a faltar Barcelona, i respon que de tant en tant torna a visitar els amics que encara hi té aquí. Traient pit, diu, per ser l'artista que més cançons li ha dedicat a Barcelona, considera que "Barcelona comete un error desde tiempo inmemorial. ¿Por qué esa ignorancia sobre todos los personajes que forman parte de la historia cultural de la ciudad? Hay una cultura impuesta desde los 70 que desprecia la cultura pop y rock y aúpa la nova cançó y la rumba. Ya está. Es una vergüenza. Nosotros nos tuvimos que ir a Madrid para poder funcionar. Las bandas de aquella época fueron despreciadas porque igual no hubo un entendimiento a la hora de ver que Barcelona es bilingüe".
Diu que no vol entrar en qüestions polítiques, que va cantar en català en un disc de rock espanyol i que ell no encaixa en el paper de "charnego agradecido. Me fui a San Sebastián por razones sentimentales. Yo soy hijo de una Barcelona que ya no existe. Se ha desnaturalizado". Ara, qui ha fet un comentari ple de sarcasme sobre l'adeu de Loquillo a Barcelona ha estat una icona del teatre català, un dels directors teatrals més reconeguts, que s'estima el seu país i la seva llengua, i que ha triomfat a Catalunya amb Dagoll Dagom (només cal veure l'enorme èxit de la nova versió de Mar i Cel). Parlem, evidentment, del Joan Lluís Bozzo.
A Bozzo li han calgut molt poques paraules per dir que "El Loquillo se'n va anar de BCN perquè li deien Boget". Immediatament, allau de comentaris: "Ah, vaja pensava que això de Loquillo era en lleidatà: Lo quillo", "Agraït a Donostia. Ara passeja la seva supèrbia per allà. La sort és que mai me'l trobo. Per cert, quan va malviure a Catalunya bé que va parar la mà, quan vam ser nosaltres qui li vam comprar els discs, els concerts i li vam fer la carretera de Collserola perquè fes una cançó", "Això ja ho deia el Cruyff: 'Solo quiero jugadores que quieran estar, si no, se pueden marchar’", "És un paio que mai no decep: entrevista que li fan, verí contra Catalunya que escup. De vegades sembla la mateixa entrevista reciclada", "Un respecte, una persona que fa carrera com a cantant desafinant com desafina ell es mereix un respecte", "Va intentar fer-se un lloc entre els espanyols a còpia de dir merda de Catalunya".
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!