Sempre que als mitjans es tracta el greu problema del bullying, dels assetjaments a adolescents amb l'ajuda extra de les xarxes socials, que provoquen veritables malsons a molts joves, cal escoltar-ho amb atenció. I més, si qui en parla és algú que sempre que obre la boca demostra seny i sentit comú. I més, si qui parla ho fa sabent el que es fa, en primera persona després d'haver viscut a casa aquesta greu problemàtica. És el cas del Joan Lluís Bozzo. El director teatral, ànima de Dagoll Dagom, cocreador, al costat dels seus inseparables Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel, de mites de la cultura catalana com Mar i Cel i tantíssimes altres obres de teatre, o sèries inoblidables com Oh! Europa, ha aparcat per una estona el seu vessant professional i s'ha centrat en la seva faceta com a pare en una conversa imprescindible a Catalunya Ràdio, al programa Revolució 4.0 amb Xantal Llavina.
Fa uns mesos ja ens va colpir a l'altra banda de la Diagonal, en una entrevista al Vostè primer del Marc Giró a RAC1, parlant de salut mental, i les esfereïdores dades relacionades amb els adolescents. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), sis de cada deu en tindran. El Bozzo parlava de la Maria, filla adolescent de la seva parella, que va patir un trastorn de la conducta alimentària (TCA), una malaltia que va començar a treure el cap quan la jove tenia només 9 anys i va ser víctima d'assetjament escolar, situació que es va agreujar quan anava a quart de primària: "tenia molta ansietat perquè a l'escola no ho passava bé i quan arribava a casa menjava tot el que podia. També van començar a aparèixer els primers pensaments suïcides". Autolesions i a casa, dissimulant les ferides, van venir la bulímia i l'anorèxia i provocar-se el vòmit: "Ens ho va ocultar durant molt de temps. Ni tan sols sospitàvem que fos víctima d'assetjament escolar ni que tenia idees suïcides. Feia mesos que la nostra filla s'autolesionava i no ho vèiem". De fet, fruit d'aquesta duríssima experiència, ell i la seva filla van fer una obra de teatre documental, Pots ser tu, puc ser jo, basada en la lluita de la Maria, que durant els ingressos al centre escrivia i dibuixava tot el que vivia. Una obra protagonitzada, a més, per ella mateixa, i dirigida pel Bozzo.
Ara n'ha tornat a parlar. No només de la Maria, sinó també de la Laia, una altra de les seves filles. La Laia té ara 14 anys, la Maria en té 17. I totes dues han estat ja diverses vegades ingressades amb problemes greus de bullying i de dissociació amb la gent del seu voltant. Això els hi ha creat "una depressió molt gran, que les ha dut a casos d'autolesions i les ha portat també a casos de sobreingesta de medicaments". Les xarxes socials hi han tingut alguna cosa a veure?, li pregunten. I el director teatral té claríssim que sí, que "hi han tingut molt a veure, perquè són un amplificador, un difusor de totes les males pràctiques", i posa damunt la taula que "abans, quan un nen era maltractat a l'escola, era maltractat en l'horari escolar. Ara, el maltractament dura 24 hores".
El Bozzo, que ha deixat la feina de Dagoll Dagom i s'ha jubilat, ha creat una fundació amb la seva dona, l'associació 'Enraona Teatre', que fa un document teatral sobre la salut mental dels adolescents. Tots els ànims del món pel Joan Lluís i les seves filles i a totes les famílies on s'estigui vivint una situació similar a aquesta. Tot el que es digui no serà mai suficient. Una conversa necessària que paga molt la pena recuperar.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!