El palau de la reina del cor està esvalotat. La mansió d'Isabel Preysler a Puerta de Hierro, a Madrid, registra activitats inusuals. Tot comença i acaba amb la parella de la socialité filipina, el Nobel de Literatura peruà i animador permanent de l'espanyolisme més ranci, Mario Vargas Llosa. L'escriptor de 86 anys va ser caçat pels paparazzi entrant i sortint de casa a les 7 del matí, tal i com va publicar la revista 'Semana' en exclusiva. Anava a passejar i, dues hores més tard, se'n tornava amb el diari sota el braç. Un comportament repetit en diferents dies durant prop de dues setmanes. El motiu de l'estranyesa de tot plegat? Doncs que el domicili no era pas el casoplón de 5.000 m2 de la seva parella, sinó el seu pis de solter i divorciat (gran però deixat, han dit) al centre, prop del Palau Reial. Vaja, que no dormia a casa.
La publicació no gosava afirmar que s'havien separat, però vaja, que tot feia indicar que hi havia crisi i de les grosses. Poques aparicions públiques, fredor absoluta i evidències gràfiques de la separació física. Blanco y en botella. A EN Blau vam atrevir-nos a esbombar la hipòtesi de la ruptura, així com d'altres mitjans. I què va passar? Que a la Preysler li van venir els nervis. I a Vargas Llosa, que comprovava com ha deixat de ser una figura literària per convertir-se en un putxinel·lis més del coure. Interessa més veure'l en xandall, amb bastó i cara d'home al que han fet fora de casa que allò que escriu i, molt especialment, el que opina sobre qualsevol tema. Trista realitat la seva.
Isabel Preysler i el seu atac de nervis en descobrir-se que Mario Vargas Llosa ja no dormia a la seva mansió
Les pulsacions d'Isabel Preysler van disparar-se. Quina vergonya, quina imatge. Els havien enxampat. S'havia d'actuar, i tal i com vam predir en aquestes línies, la confirmació o el desmentit de la història hauria de ser a la seva revista de capçalera. A '¡Hola!', però, el que vam trobar van ser unes declaracions i un relat que no s'ho empassava ningú. Especialment perquè el que feia era negar l'evidència: no dorm en aquell pis. Que si l'havien vist era perquè guarda els seus llibres més preuats. A les 7 del matí. Sortint de casa a comprar el diari, perquè no havia tingut suficient lectura. Tot estrany. Tot sospitós. Tot... un numeret. El següent pas, fer que l'home se'n tornés a Puerta de Hierro i deixar-se fotografiar com si res hagués passat. Però havia passat. I està passant. Perquè si no és així, no s'entenen d'altres coses.
L'intent desesperat de comprar les fotos i fer-les desaparèixer va arribar massa tard
Llegim a Informalia una versió de la gestió que la Preysler i Vargas Llosa van fer d'aquesta revelació que els hi molesta tant. Si la Isabel va explicar aquesta historieta com a desmentit és perquè era el seu últim recurs. El primer intent de tapar-ho va sortir malament: fer que '¡Hola!' comprés les instantànies per amagar-les sota clau. Un clàssic del sector, ja saben. Si no hi ha prova, no hi ha delicte. El problema? Que els paparazzi ja havien venut el material a 'Semana'. I el gol de rabona, per l'escaire i amb 9 jugadors ja se l'havien colat. El seu secret havia quedat al descobert. I els seus escarafalls no fan més que pujar l'interès dels tafaners per saber que coi s'està cuinant en aquella relació. No fa bona olor, no.
Imaginem a Vargas Llosa amb la maleta plena de calçotets i mitjons amunt i avall per Madrid, d'una casa a l'altra, amb cara de no entendre res. L'amor i la faràndula són així: si no sabes torear, pa' que te metes, Mario..