A Catalunya tenim llocs absolutament meravellosos. Al nostre país hi ha racons tan, però tan bonics, que podem sentir-nos afortunats. Un d'ells és, sense cap mena de dubte, la Garrotxa. Els catalans ho sabem prou, tant els que tenen la sort de viure-hi com els que no som d'allà, però hi hem estat moltes vegades. Ara, però, qui l'ha descobert és un famós actor que ha acabat rendit als paisatges, a la gent i als llocs més bonics (i mira que n'hi ha) d'aquest indret. Parlem de Fernando Cayo. Molts el recordaran per ser el 'Coronel Tamayo' que es posa dels nervis veient com els lladres vestits de vermell amb màscares de Dalí de La casa de papel li passen la mà per la cara una vegada i una altra, sense que ell els pugui detenir. En el currículum, però, d'aquest intèrpret, hi ha altres sèries i pel·lícules com Señoras del (h)AMPA, Amar es para siempre, El ministerio del tiempo, Mar de plástico, Los hombres de Paco, Hospital Central, La que se avecina, El comisario, Palmeras en la nieve, La piel que habito, El orfanato, El lobo i tantes altres.
A Cayo ara el tenim als teatres, en la versió damunt dels escenaris d'una novel·la de culte, Crematorio, de Rafael Chirbes, un cru retrat de l'especulació immobiliària, situat a València, amb la família 'Bertomeu' com a protagonistes, i amb Cayo encapçalant el repartiment, al costat de Marián Álvarez, Álex Barahona o Javier Lara.
Per motius professionals, l'actor ha estat en molts llocs, rodant pel·lícules, actuant en teatres o per plaer, visitant llocs on no hi ha estat mai. I ara, acaba de descobrir la Garrotxa i Olot. Més enllà de la dita i de si ha cardat allà o si no ho farà enlloc, Cayo ha quedat absolutament encisat. Només cal veure com comença un vídeo que ha publicat després del seu pas pel preciós municipi català: braços oberts, ulls tancats, respirant la seva bellesa, "mirad qué atardecer más impresionante".
Cayo ha estat a tot arreu, s'ha impregnat de tota la bellesa d'Olot, de tots els seus racons. Ha visitat el volcà de Montsacopa, la basílica de Sant Esteve, la plaça de l'escultor Josep Clarà, el Teatre Principal, la Casa Solà-Morales ("la combinación de barroco y modernismo me pareció una locura") o l'església de Sant Francesc, dalt del volcà ("una maravilla"). "No conocía Olot y me ha parecido un sitio delicioso para pasear. Combina modernidad, historia, y está llena de rinconcitos preciosos. Qué maravilla de edificios y de casco histórico", diu, abans d'anar a la via verda del carrilet Olot-Girona. Com ell diu, enamorat de per vida, "Un paseo maravilloso por Olot, en La Garrotxa, tierra de volcanes, naturaleza desbordante y auténticas joyas modernistas. Siempre que salgo a rodar, me encanta perderme por las calles de las ciudades que visito, descubrir sus rincones, encontrarme con su gente y sentir de cerca el alma de cada lugar. Porque viajar también es eso: dejarse sorprender, conectar y llevarse un pedacito de cada sitio. ¡Gracias, Olot!":
Fernando Cayo, a partir d'ara, un olotí més.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!