Una de les coses que millor fan moltes celebrities que cuiden i tenen cura dels seus seguidors és regalar de tant en tant vídeos impagables de la seva infantesa i/o joventut. Moments sensacionals rescatats de la seva hemeroteca particular que fan les delícies dels fans. Imatges d'un passat que de vegades diu molt dels seus presents. 

En tot cas, vídeos casolans meravellosos que impacten el gran públic en veure com han canviat els seus ídols o si continuen tenint la mateixa cara que tenen ara que han tocat de prop la fama. És el cas d'aquest vídeo:

El seu autor agraeix a tothom que en el dia del seu aniversari, bufant 30 espelmes, l'hagin felicitat per terra, mar i aire: "Gracias a todos por vuestros hermosos deseos en el día de mi 30 cumpleaños. Lueguééééé!". I tant que hi ha arribat. Tot i alguns sotracs que li ha donat la vida, mica en mica està aconseguint una carrera professional, en plenitud i convertit en una estrella de la música espanyola: Blas Cantó.

Qui li anava a dir llavors a aquell nen innocent de només tres anyets, que era qui cantava amb més empenta i passió el "cumpleaños feliz, cumpleaños feliz!" dedicat precisament a ell, que bufava espelmes al costat d'altres nens petits de la família i amics a Ricote, Múrcia, que 27 anys després arribaria a la trentena sent un ídol pels seus seguidors.

Blas Cantó i Aitana / @blascanto_es

Perquè aquell nen era (és) Blas Cantó. L'ex component de la boy band Auryn, ara exitós cantant en solitari, segur que ha vist complerts tots els seus somnis que va demanar quan va bufar les espelmes. Discos, cançons que han fet fortuna, guanyador de Tu cara me suena, representant d'Espanya a Eurovisió... Cantó està forjant-se una sòlida carrera musical i mai, tot i tenir ja 30 anys, ha deixat enrere aquella innocència i bondat de quan era nen.

Els que el coneixen i l'han tractat sempre destaquen d'ell la seva bonhomia, el seu rigor a la feina, la seva qualitat humana com a artista i com a persona. I aquest cantant en que avui s'ha convertit Cantó, va començar la seva relació amb la música entonant la cançó de l'aniversari en un vídeo deliciós:

Un vídeo inèdit d'ell de ben petitet, el dia que feia tres anys, el 26 d'octubre de 1994, acompanyat pels seus cosins, una amiga, la seva mare, els seus oncles, la seva tieta, el seu avi "y mi madre de mi alma: Joaquina España López".

El protagonista reconeix emocionat a xarxes que "Pues sí.. ha llegado. Y ahora me quiero quedar un poquito más. 30 años no son nada, y me siento más libre que nunca. Hoy, un amigo me ha dicho una frase que vio hace poco: 'Aquí no se llora más'. Y si lo hacemos, que sea de emoción. Lloremos de la risa. El cambio está en ti. Aquí y ahora. La vida gira rápido. Y si estás pasando un mal momento, ten presente que 'todo pasa'. Sigo en el camino, y hoy he firmado mi mayor contrato: el de quedarme aquí. Si yo he podido, tú también puedes. Vive". Tota una declaració d'intencions. Tota la sort del món.