Alfred Garcia acaba de treure al mercat el seu tercer disc, T'estimo es te quiero. Un treball on hi ha algunes peces meravelloses, com les precioses T'estiu o Els teus ulls.
Un Alfred que les darreres hores ha perdut, com molts dels que eren fans seus, una persona a la qual estimava molt. A ell, a tot el que va significar, a la seva música, al seu talent i a la seva personalitat. Una mort que ha tocat molt el cantant del Prat de Llobregat, i és que es tractava d'una de les veus més personals del panorama català. I és que s'acaba de saber la mort del cantautor barceloní Enric Hernàez als 68 anys, a causa de complicacions derivades d'un aneurisma. Durant tres dècades el músic va dedicar-se principalment a interpretar les seves pròpies composicions, algunes joies com "Sóc l'estrella que brilla" o "Es converteix en un peix", tot i que també va posar música als versos de destacats poetes catalans, espanyols, bascos, gallecs i llatinoamericans: Josep Palau i Fabre, Bernardo Atxaga, Cristina Peri Rossi o Mario Benedetti, i molts altres. El seu últim àlbum, 10 cançons, va ser enregistrat amb els músics uruguaians Mario Maeso i Álvaro Pérez, i va tancar així una llarga i prolífica carrera dedicada a la música i a la poesia.
Garcia, com molts dels fans de l'Enric, ha rebut la notícia com un gerro d'aigua freda i ha volgut tenir unes sentides paraules d'escalf i reconeixement cap a una figura cabdal en la música de casa nostra. Mostrant unes fotos fetes per ell mateix fa onze anys, l'Alfred ha recordat emocionat la mort "del meu estimat Enric Hernàez, un dels meus mestres més apreciats. Ell, conjuntament amb el meu oncle David Castillo, em va obrir les portes a Dylan (amb les seves fabuloses adaptacions al català) durant unes sessions de composició a la meva adolescència al Taller de Músics". El jove cantant sempre recordarà "la seva dolça 'Carta', la 'Cançó per a Helena', dedicada a la seva filla i inclosa al disc homònim, que vaig tenir l’honor de veure enregistrar als Estudis Bonsò del Guille Pérez, al Carrer del Canó de la Vila de Gràcia (on més tard jo enregistraria les meves primeres maquetes), entre versos amb regust de bossanova i les seves guitarres desmuntables". Un adeu colpidor que conclou amb un "Et recordarem. Al cel sia".
Una gran pèrdua. Ens sumem a les mostres de condol. Segur que allà on estigui li arriben a l'Enric les precioses paraules plenes de sensibilitat i agraïment, d'algú com l'Alfred Garcia, que l'estimava a ell i a la seva música.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!