L'Alfred Garcia està feliç. No és per a menys. Acaba de treure un disc meravellós, T'estimo es te quiero, un àlbum lluminós, bonic, que enamora, que et fa ballar i que té joies com Estrella, amb Álvaro Soler, T'estiu, Rumba catalana o la preciosa Els teus ulls que no ens cansem de sentir:
"De qui són aquests ulls, Alfred?", li pregunten. "Aquests ulls formen part, no només d'aquesta cançó, sinó de tot el disc, en general. Diuen que la mirada és l'últim que envelleix. L'últim disc està escrit exclusivament per a una persona. Jo només escric per amor". Són paraules del cantant català a l'excel·lent El suplement de Roger Escapa a Catalunya Ràdio. Una conversa on han parlat de les nits, de l'amor, i de tot plegat. Per exemple, quan li han preguntat per la millor nit de la seva vida. Després de rumiar una estona, ha tirat uns quants anys enrere per anar a parar a aquella època inoblidable d'adolescent, quan anava de colònies amb amics. "Recordo que era a l'Estartit, entre el riu i la platja, en una casa de colònies, on ens passàvem gomina, desodorant, colònies... la nit de discoteca era màgica. La il·lusió de les primeres vegades. Recordo que li vaig cantar a una noia, a cappella, sense guitarra".
La qüestió és... què li va cantar? De qui era la cançó que va cantar l'Alfred per enamorar aquella noia en un dels seus primers amors de joventut? Tot i que en un primer moment no vol dir-ho, li fa vergonya, acaba confessant. "Què li vas cantar?", pregunta Escapa... "Buuuuf.... Millor que no t'ho digui". "Jo crec que la gràcia és que ens ho expliquis"... "Una cançó de David Bustamante", diu mentre riu. "Tot acaba allà mateix, eh? A 'OT', eh? Jo no et volia portar per aquell camí... 'Por el amor de esa mujer, somos dos hombres con un mismo destino?", vol saber Escapa, murri. "No, no, no, era alguna que estaria promocionant, no sé quin any era, seria el single que estaria promocionant". L'Alfred ara té 28 anys. Fa 11, l'any 2014, si fa no fa, Busta va treure Vivir, amb el single Feliz. I feliç està ara l'Alfred Garcia, recordant aquell moment.
Un Alfred Garcia que ara se'n va de gira per tot el món, també per Llatinoamèrica, i que ha parlat de com defensar els seus temes en català: "A mi m'han cantat en català a Sevilla, Vigo, La Rioja, Madrid, Buenos Aires... el català no té fronteres, igual que l'italià o el portuguès, amb grans himnes. Molta il·lusió. Sentir cantar català més enllà de Catalunya és un orgull. Hi ha un càlcul emocional. El futur serà dels sensibles". De moment, el futur, i el present, el porta a una gira on ja poden apuntar les pròximes cites, el 18 de juliol a Cabrera de Mar, el 15 d'agost a Llançà, el 30 d'agost a Mataró o el 20 de setembre a Barcelona.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!