I si la moda de les sabates barefoot fos més perillosa del que imagines? I si els famosos separadors de dits que arrasen a les xarxes socials estiguessin provocant més danys que beneficis? El prestigiós podòleg Víctor Alfaro, conegut per ser l’especialista oficial del primer equip del Reial Madrid i director general de Podoactiva, es va atrevir a llançar dures advertències en la seva xerrada al pòdcast The ChitchatClub, desmuntant amb contundència el que molts consideren una “revolució” en la cura dels peus.
L'especialista en biomecànica del peu, creador d'un mètode innovador per al disseny de plantilles personalitzades, no es va guardar res. En la seva intervenció va recordar que els humans “no estem preparats per caminar amb els dits separats”, desmuntant amb evidència científica el discurs que circula per internet sobre aquestes tendències que prometen salut immediata només canviant de calçat.
La perillosa veritat darrere de la moda del calçat barefoot
El fenomen del barefoot ha conquerit tant corredors com influencers del benestar. La narrativa és simple: caminar descalç o amb sabates minimalistes retornaria al peu la seva “funció natural”. Però, segons Víctor Alfaro, vendre aquesta idea com una recepta universal és un “autèntic disbarat”. El podòleg recorda que cada peu és un món. Un model de sabata que funciona per a una persona pot convertir-se en un malson per a una altra. I és que, encara que l'ample i el llarg del calçat siguin correctes, l'alçada de la pala —l'espai que permet als dits moure's cap amunt— sol ser ignorat. El resultat: ungles encarnades, fascitis plantar i un desgast anòmal de l'estructura òssia.
Per a Alfaro, l'obsessió per la “forma respectuosa” és insuficient. I és que, una sabata veritablement respectuosa és aquella que permet al peu funcionar en les seves tres dimensions: ample, llarg i alt. L'advertència no deixa indiferent els qui han invertit fortunes en aquest tipus de calçat.
Separadors de dits: del saló de bellesa a l'engany comercial
Però si el barefoot ja genera debat, la moda dels separadors de dits ha encès encara més la polèmica. En la conversa amb el moderador de The ChitchatClub, Alfaro va revelar una dada escandalosa: aquests accessoris van néixer originalment per pintar les ungles en salons de bellesa i algú, amb “visió comercial”, els va convertir en un negoci milionari venent-los com a solució per a la salut del peu.
Els estudis clínics no donen suport a aquest invent. De fet, investigacions de Podoactiva i la Universitat Catòlica de València coincideixen en un mateix veredicte: no serveixen. “Estem dissenyats perquè els dits es puguin moure, però això no vol dir que, quan caminem, els dits vagin oberts, perquè no van oberts”, va explicar l’expert. I és que, caminar amb separadors impedeix que els dits s’ajuntin en el moment de propulsió, cosa que genera sobrecàrrega a la zona metatarsiana. Les imatges radiogràfiques són impactants: en obrir els dits amb aquests dispositius, els ossos metatarsians s’ajunten com unes tisores, i provoquen un efecte de cisalla que pot derivar en dolors crònics. Lluny d’alliberar el peu, el separador acaba empresonant estructures clau, i afecta directament la marxa.
El missatge d'Alfaro és clar: no existeixen solucions miraculoses per a la salut dels peus. Ni una sabata única, ni un accessori de moda. El que realment aporta beneficis és donar mobilitat al peu, exercitar-lo i, sobretot, comptar amb un diagnòstic professional.