Fins i tot nens saben que existeixen 4 sabors: dolç, salat, amarg i àcid. Últimament es parla d'un cinquè sabor, l'umami, descobert per un científic japonès. Umami significa sabor deliciós, saborós. Una cosa confusa, no? Es tracta el sabor "ric", que ajuda la salivació, estimula el paladar i es troba en aliments que a molts agraden com el pernil serrà, el tomàquet o el formatge parmesà. Els Miguelines no acabem d'entendre-ho del tot, esperem que tu sí.
Que la ciència passi ja de l'umami i es posi per la tasca de reconèixer el més important, el sisè sabor: l'afecte, també anomenat "la cura". Què nassos és? En què consisteix aquest sabor que fa que diguis que la millor truita de patates o les millors croquetes són les de casa teva o les de la teva àvia? A Casa Dorita, diminutiu d'Adoració (nom clàssic on n'hi hagi) dominen a la perfecció l'ús d'aquest sisè sabor que els científics ja tarden a investigar. No hi ha plat de Casa Dorita que no porti tones d'afecte en ell.
Potser un dels secrets del local és que està regentat per una no propietària. Sí has llegit bé, una no propietària. Subratllem el no perquè aquest local que té l'afecte o la cura per bandera seria igual sense la presència d'Isabel, que no és la propietària però que actua com si ho fos. Que important és això a qualsevol local per dotar-lo de prou personalitat per fer-te sentir com casa des del primer moment! No és casualitat que el barri sencer conegui el restaurant, no només per anar a menjar, també per comprar el dinar i emportar-se'l a casa. És un lloc magnètic, que t'atreu i et fa tornar una vegada i una altra.
Local senzill, situat on l'ordenat Eixample es fon amb els caòtics Raval i Poble Sec. Espai de subtil personalitat, petit, taules molt juntes, estovalles individuals de paper i servei expeditiu però familiar. Banc corregut i cadires petites, provocaran baralles per veure qui s'asseu en el còmode banc amb coixins a prova de tota mena de darreres. Converses secretes o cites íntimes: NO és el vostre lloc.
La cuina és senzilla, però a cada ingredient, a cada plat, se li treu el 110%. Per exemple, la mortadel·la italiana, tallada molt molt fina, la serveixen amb un picadet de fruits secs a sobre i un generós rajolí d'oli trufat. Menys cuina impossible, però més ganes de repetir, també impossible. Això és cura, el que es percep a cada plat, el que fa del més senzill una mica inoblidable. Passa el mateix amb plats com la cecina, simplement espectacular, o com les mongetes blanques amb botifarra i botifarró, o la sucosa ploma ibèrica a la brasa, productes senzills a què s'ha tret el màxim de sabor.
Mortadel·la italiana
Cecina
Mongetes amb botifarra i botifarró
Ploma ibèrica
Assortiment de formatges
Assortiment de postres
El que fa Casa Dorita sembla fàcil, però no ho és. S'ha convertit en poc temps en un referent per al barri, així que trobaràs un munt de despreocupada clientela juntament amb alguns turistes que saben trobar llocs autèntics. Es menja de pressa, així que arriben a fer 3 torns per servei en dies de molta feina. Bulliciós, amic de la gent del barri, tant de la més gran com de la jove. Restaurant sense pretensions, restaurant de sensacions, restaurant molt econòmic però de molts sabors. Impossible visitar-lo una sola vegada!
| Puntuació | ||
|---|---|---|
| Menjar | Vins | |
| 69 | 70 | |
| Servei | Local | |
| 67 | 68 | |
| Preu | Estrelles Miguelín | |
| 25€ |  |
|
| Per persona: 5-6 plats a compartir +1 copa de vi | ||
On és Casa Dorita
Direcció: C/ de Tamarit, 142, 08015 Barcelona
Telèfon: 938 53 91 95
Horari: De dimarts a diumenge de 9:00 a 17:00 i de 20:00 a 00:00. Dilluns tancat.
Web: www.casadorita.com