En un món on la infància sembla cada vegada més envaïda per pantalles, sorgeix una tendència inesperada: els videojocs Montessori, un híbrid explosiu entre tecnologia i pedagogia que està conquerint aules i llars de tot el món. La proposta és clara: reemplaçar la lògica de puntatges, vides extres i càstigs, per una experiència centrada en el descobriment, la creativitat i l'autonomia.

Lluny dels videojocs violents que tant escandalitzen els pares, com ‘Call of Dutty, GTA i Apex Legends, aquest nou corrent se centra en allò que els especialistes anomenen “aprenentatge vivencial”. Aquí, l'error no es castiga, sinó que es transforma en una oportunitat per tornar-ho a intentar. I el que sorprèn és que els títols que lideren aquest fenomen no són precisament jocs “educatius” en el seu origen, sinó èxits globals que ara es reinterpreten sota la lupa del mètode Montessori.

María Montessori

Videojocs que fomenten la creativitat i l'exploració lliure

Un dels noms més potents és Minecraft, convertit en un fenomen cultural amb milions d'usuaris a tot el planeta. En la seva variant per a les aules, Minecraft Education, els nens poden desplegar habilitats essencials com la resolució de problemes, el pensament crític i el treball col·laboratiu, tot mentre construeixen mons virtuals amb una llibertat que sorprèn. Aquí s'esborren les regles de la vella escola: no hi ha càstigs ni recompenses instantànies. L'únic i veritable triomf és la creació en si mateixa.

Minecraft

Especialistes en desenvolupament infantil sostenen que aquesta plataforma està preparant la Generació Z i Alfa per enfrontar un futur hiperconnectat. Amb blocs i codis, els nois aprenen conceptes de matemàtiques, física i fins i tot programació. Però més enllà de l'acadèmic, el veritable tresor rau en l'entrenament socioemocional: treballar en equip, respectar torns, gestionar frustracions i aprendre que els errors són part del procés.

Rutines, lògica i calma: el valor ocult d'Animal Crossing i Monument Valley

Un altre cas cridaner és Animal Crossing: New Horizons, un títol que, lluny de ser un simple entreteniment, funciona com un simulador de vida. En aquest entorn virtual, els nens internalitzen rutines, aprenen a gestionar el temps i descobreixen la importància de la cura del medi ambient. Amb un rellotge sincronitzat en temps real, el joc ensenya paciència, constància i responsabilitat. La recompensa? Veure florir un hort o gaudir del creixement de la seva illa.

Animal Crossing: New Horizons

A aquest duo s'hi suma Monument Valley, un viatge visual inspirat en il·lusions òptiques que desafia els jugadors a resoldre enigmes espacials amb tranquil·litat i sense pressió. Aquí no hi ha penalitzacions: cada intent és part d'un procés d'exploració. El seu disseny minimalista i atmosfèric ofereix un espai perquè els nens exercitin la concentració i el pensament lateral, tan escàs en l'era de la immediatesa.

Els experts coincideixen en un detall crucial: aquests jocs assoleixen el seu màxim valor quan els pares se sumen al procés. Conversar sobre el que els nens creen a Minecraft, planificar junts les rutines a Animal Crossing o reflexionar sobre els desafiaments a Monument Valley potencia la transferència de l'aprenentatge a la vida real. La pantalla deixa de ser un refugi passiu i es converteix en una eina activa d'educació.

La pregunta que ressona en l'aire és inevitable: seran els videojocs Montessori la porta cap a una nova educació digital, lliure de càstigs i recompenses superficials? Tot apunta que sí. En temps on el sistema educatiu tradicional trontolla, aquests títols emergeixen com una alternativa disruptiva, capaç d'ensenyar sense imposar, i de motivar sense necessitat de premis daurats ni barres d'energia.