La relació d'Espanya i els idiomes, el propi, els veïns i els més llunyans, torna protagonitzar un capítol ridícul. Un vell conegut, l'anglès, n'és el culpable. La pífia ha estat projectada al món sencer (de fet, encara hi és) demostrant la realitat d'un país durant molt, molt de temps: el nivell és paupèrrim. Però en comptes de fracàs, alguns ho prenen com a propi del caràcter del 'mucho españoles', amb la sang rojigualda corrent per les venes. Per què volem coses estrangeres si aquí ja es parla en cristià? Doncs aquest camí és el que ens ha portat fins l'actualitat, en un món totalment globalitzat i en el que els més joves ho tenen fàcil per superar els seus predecessors. Què fan aquells a qui els "ha pilado el toro" però no volen renunciar a la internacionalització? Una de dos: o pagar per serveis de traductors, o anar a allò que tenien més a mà: Google. Una eina que sembla innocent a la pantalla de l'ordinador, però capaç de fer una destrossa si el que està ha mirant-la no controla la situació. Doncs bé, a l'associació de juristes espanyoles 'Women in a Legal World' no hi ha ningú al volant. Si més no, a la seva web.
Consell assessor de Women in a Legal World
Aquesta és una "organización sin fines de lucro" que integra "mujeres profesionales del sector legal con capacidad de influencia" gens de dretes que volen generar condicions ideals perquè al sector "hombres y mujeres tengan la misma oportunidad de brillar y conseguir el éxito en su carrera". Molt lloable, fenomenal. Diuen la veritat amb això de dones amb capacitat d'influència: tenim a una exvicepresidenta del PP, Soraya Sáenz de Santamaría, y una exministra, Isabel Tocino, així com la periodista i dona de Josep Piqué, Gloria Lomana, al seu consell assessor. Alguna cosa d'influència s'ensuma. Tot això està disponible i a la vista al seu web, però la cosa canvia notablement quan cliques la versió anglesa. La principal via de comunicació de l'entitat amb el món, vaja. I més tenint un ampul·lós nom en anglès... En fi, que misteriosament, Isabel Tocino ja no és la mateixa. Sembla la típica 'xorrada' que dius de festa o una cosa de canalla a primària, però no: Isabel Bacon és la carta de presentació d'una dona poderosa, "consejera de Banco Santander, consejera de Estado y exministra de Medioambiente". Ea. Li passa el mateix a la primera de la llista, María Emilia Adán, "Decana del Colegio de Registradores de España". La màquina va fer 'pufff' en traduir el seu nom perquè es va cobrir de glòria. I el responsable de publicar-ho, més: 'Mother Emilia DNA'. La barreja creacionista i biològica és tan brutal que estem sense paraules. Quin disbarat.
La versió anglesa, un nyap / Women in a Legal World
A les portes de l'era de la Robòtica i ves a saber de què més, així està Espanya. No sorprèn ja absolutament res. I olé.