La mort d'Elisabet II i el posterior funeral realitzat (i televisat) avui, onze dies després de la seva defunció, ha estat portada a tots els diaris. La transcendental notícia ha obert telenotícies i ha copat gran part de les tertúlies televisives del cor. Reporters de tota mena han analitzat al detall el paper de la monarca anglesa durant els seus 70 anys de regnat. Però la gran majoria d'aquells que es passen hores i hores xerrant sobre la reina mai l'han conegut en persona. Qui sí que ho ha fet és una famosa pintora catalana que, lluny de voler ser protagonista com a contertuliana, ha preferit ser discreta. Mai no havia intervingut en un mitjà de comunicació fins a la mort de la reina. El motiu no era menor: la reputada Míriam Escofet havia rebut l'encàrrec reial de retratar la reina. Atents a tot el que diu sobre la idolatrada Elisabet II.

Retrat de la Reina Isabel II Miriam Escofet
Retrat de la Reina Isabel II Miriam Escofet

Prop d'un any va estar retratant la reina més famosa del món fins al moment. Escofet, de 55 anys, va rebre aquest encàrrec "amb què em van donar llibertat completa" per part del Ministeri de Relacions Exteriors britànic i, la veritat, és que el va brodar. "Només els ho vaig ensenyar als meus pares a través de videotrucades i a tres o quatre amics quan va començar la desescalada. Hi havia una clàusula de confidencialitat, però lleugera. Ja sabien que ho diria a la família i amics però sense fer-ho públic", recorda la barcelonina, que amb tan sols 12 anys se'n va anar a estudiar disseny al Regne Unit.

Miriam Escofet treballant el retrat d'Isabel II
Miriam Escofet retratant Isabel II

Les complicacions de pintar a la monarquia

Quan Escofet va rebre l'encàrrec, el qual va poder lliurar via telemàtica a la reina el passat 25 de juliol, va dubtar a acceptar-lo. Era tot un repte -segur que ben remunerat-, però pintar una monarca, com ella diu, és "una oportunitat, però també un tema complicat". L'afany de pintora li va poder i va triar la primera opció: una oportunitat. Ràpidament va posar fil a l'agulla i va encarrilar una obra amb tocs surrealistes. "Li vaig introduir un parell de tocs surrealistes, entre ells unes flors que s'estan esvaint, la qual cosa suposen la idea del temps orgànic, que passa, i que la reina està en la seva última etapa," reflexionava. L'altre detall surrealista és la tassa de te. Explica l'artista que, amb aquesta tassa d'Elisabet II, va ocórrer una anècdota molt graciosa.

Les dues visites a Sa Majestat: la història d'un retrat

Escofet es va reunir dues vegades amb Queen Elizabeth per conèixer-la millor i poder fer un retrat més íntim i fidedigne. La idea de veure's amb la monarca -encara que ella no ha aclarit si està a favor o no de la monarquia- la va fascinar. Va trobar amb Elisabet II una persona amable, amb sentit de l'humor i amb molta energia. Amb l'esmentada tassa de cafè, Miriam va voler incloure en ella una distorsió anamòrfica amb l'estrella de l'Ordre de San Miguel i San Jorge. Explica la propietària del retrat que Elisabet II li va dir que sí, que molt bé, però que s'havia deixat el te de la tassa a la cuina. Es veu que també era la reina del postureig.

El seu segon dia de visita a Sa Majestat, Escofet es va adonar de com era realment la reina d'Anglaterra. Ho narra així: "Vaig voler captar la persona i, encara que no pretenc conèixer-la en dues sessions, l'energia es percep quan et trobes amb algú. Ella és petita, té 96 anys, però té una energia vital que impressiona". És per això que era tan estimada a Anglaterra.