Gemma Puig és l'única meteoròloga de TV3, que en tota la seva història n'ha tingut tres: la mítica Anna Rius que va deixar-ho perquè la pressió la podia i era un gag recurrent veure com s'equivocava, Mònica López, que va marxar a TVE a fer el temps en castellà i es va passar a dir Mónica i finalment l'actual titular de la méteo més vista de tot el país, la del TN Vespre. Ha substituït Tomàs Molina, que ha marxat al Tot es mou i d'aquí a uns mesos deixarà definitivament TV3 fer de diputat d'ERC al Parlament Europeu. La notícia la va donar en exclusiva EN Blau i va ser una decisió de gènere, l'únic TN sense presentadores és el de Cruanyes. Puig ha complert sense la marcada personalitat de Molina i sense els coneixements enciclopèdics de Francesc Mauri. És jove a la casa i hi va entrar per Molina pe`ro va acabar fent pantalla gràcies a la seva predecessora Mònica López.
Segons ha revelat al suplement Empreses, la cosa va anar així: "Gemma Puig va entrar al món laboral fent una entrevista amb el Tomàs Molina: “Vaig començar a fer les pràctiques en una empresa de la corporació. No era ben bé TV3 encara, era una empresa que es dedicava a vendre continguts meteorològics. Vaig començar a fer les pràctiques i m'hi vaig quedar. És l'únic lloc on he treballat amb nòmina, és la meva primera nòmina i fins a l'actual”. Va entrar per treballar a la base de dades dels models meteorològics i, de fet, no s’imaginava mai ser la dona del temps a TV3: “Va haver-hi un moment de reestructuració i la Mònica López em va dir: «Gemma, si vols continuar treballant aquí has de presentar, també». No recordo exactament quant temps em va donar, però devien ser uns 15 dies o un mes”.
L'entrevista és econòmica i la Gemma Puig revela que creu que per la responsabilitat i audiència que té, hauria de cobrar més a TV3: "En el moment que et poses davant d'una càmera i la gent creu el que tu dius, tens una responsabilitat. Nosaltres hi afegim que tenim una responsabilitat fins i tot sobre la vida de les persones, sobretot ara, que hi ha aquests fenòmens tan complicats. Estic en un lloc on les condicions estan bé, però això no vol dir que en moments de molta responsabilitat, quan tinc més feina, pensi que podria cobrar més”.
No ha estat fins després de 20 anys amb el marit, en Toni, que ha pogut pagar l'entrada i substituir el lloguer per la hipoteca: "Quan vaig anar a viure amb el meu home, vam anar de lloguer. I vam estar 20 anys de lloguer. I ara fa 3 anys que ens vam comprar un pis. Si ara fes els números, potser diria: ostres, quants diners. Però jo crec que no els he perdut, perquè el lloguer m’ha permès decidir on volia viure”. Molt raonable, per viure al pis que t'agrada si no el pots comprar, lloga'l i viuràs feliç a una casa realment bonica. Puig, sap d'isòbares i de diners.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!