Els miratges són el que són: al·lucinacions transitòries provocades per una alteració de la percepció que pot obeir a diferents motius. No entrarem pas en el detall d'aquesta qüestió, però sí assenyalarem a qui i a què ens referim quan parlem de miratge: al sorprenent comportament de Victoria Federica fa uns dies a la llotja del Santiago Bernabéu, seguint un partit dels blancs acompanyada per dues amigues. La filla d'Elena de Borbó ens deixava de pasta de moniato amb una actitud simpàtica, riallera i buscant les càmeres de televisió. Qui és vostè i que ha fet amb la jove de 22 anys esquerpa i gens amistosa que coneixíem? Una pregunta que no té resposta, o sí (i no la respondrem aquí), però que ja no importa gaire. No, perquè la Vic ha tornat. La de sempre, l'original.
La petita dels Marichalar és digníssima filla de la seva mare, del seu pare i germana d'en Froilán, per descomptat. Genèticament és un clon. I no, no parlem d'aspecte exterior: aquí hem vingut a parlar de caràcter, de forma de ser, de personalitat. La mala llet s'ha transmet de forma impecable: els fums, la petulància, el creure's el melic de la humanitat, el tractar la resta del món com súbdits i empleats. A més a més, el tipus d'educació que li han procurat a casa no ha fet més que multiplicar aquestes "virtuts". Les poques vegades que la veiem somriure és quan va de festa; la resta del dia mossega. Aquesta és l'autèntica neboda de Felip VI, la resta és una mala còpia.
Victoria Federica vol la corona de influencer, però la que mereix és la de la mala cara
Sense Froilán acaparant tota l'atenció mediàtica, últimament la Vic vivia més tranquil·la. Ara que no hi és torna a convertir-se en l'objectiu número 1 de la premsa. I clar, com que la criatura és qualsevol cosa menys discreta, se sap en perill. Que rellisqui és una qüestió de temps. De poc temps. A més a més no cal punxar-la gaire, ella soleta és capaç de fer-les de grosses i tornar a dur la corona de la mala cara. Una que no casa gens ni mica amb la que reclama desesperada, la de millor influencer de la muerte del mundo mundial i icona de moda internacional. La realitat és que l'única que mereix és de cartró, de mentida, de disfressa. No enganya ningú. Ningú que no es vulgui deixar enganyar, clar, com els francesos de Point de Vue o la premsa cortesana espanyola. Té els peus de fang.
La filla d'Elena contra la premsa a la setmana de la moda de Madrid
La darrera mostra del tarannà de Victoria Federica el vam veure l'endemà de la famosa visita al camp del Reial Madrid: va assistir a la setmana de la moda de Madrid amb un disseny propi d'Astraco, aquell personatge de 'Los Mundos de Yupi'. Que sí, que els entesos diran que era meravellós, que anava elegantíssima, que tal i que qual. Però quan tens la impertinència com a modus vivendi ja pots posar-te el que vulguis: et coneixeran com l'antipàtica, com la sota de bastos. Només li riuen les gràcies els llimacs, que n'hi ha a cabassos. Bé, gràcies: sempre que considerem com a tal que li parli malament als informadors que cobrien l'esdeveniment i que en definitiva anaven a enaltir-la artificialment. Li van demanar per les novetats de la seva vida, si té nòvio, si vol anar a la tele, si troba a faltar el seu parnter in crime Froi... i ella, arrogant i amb una ganyota de no haver anat al lavabo en 2 setmanes, els va etzibar un "no os enteráis de nada". Va somriure mig nanosegon per sortir a la foto, després... l'amargura de sempre.
Una princeseta que no sembla gaire intel·ligent: en comptes de guanyar-se la premsa i afavorir que li tapin els escàndols, els maltracta. Ja se'n penedirà.