Victoria Federica té 22 anys, és influencer d'èxit i té la vida resolta com a Borbó i com a neta de Joan Carles I. Una triomfadora? Bé, no seria la paraula. Seria més adient parlar de privilegiada, amb una sort immensa. Aquí s'acaben els adjectius elogiosos, la resta és un desastre. S'ha dit que és dropa, impuntual, garrepa, petulant, amb gustos caríssims i afany d'exhibicionisme... Tampoc és gaire simpàtica, ni educada ni preparada. Quan obre la boca, ridícul assegurat. Ho té tot. Aquests dos últims atributs, però, són els que més ens ocupen i preocupen des que fa unes hores aparegués en un concert del seu estimadíssim Starlite Festival de Marbella, i la veiéssim en acció parlant en un photocall. Parlant en anglès, més concretament.
Estudiar mai no ha estat el fort de la jove Marichalar, com tampoc el del seu germà Froilán. Si ha acabat o no la carrera de Màrqueting i Comunicació al The College for International Studies de Madrid és gairebé un secret de confessió, un repte digne de Sherlock Holmes. Es tracta d'un centre privat d'arrels nord-americanes, és a dir, on l'anglès és una eina imprescindible. El mateix que passava al St.George's de La Moraleja, on va passar molts anys. Amb 12 la van enviar a la ciutat anglesa de Mayfield a un internat només per a noies. Va completar dos cursos i va tornar al St.George's, on va repetir. Un fet que va provocar que acabés al Santa María del Valle, a l'elitista barri d'El Viso. L'única escola que no té nom anglosaxó de la seva vida. Tant de temps entre anglesos, americans i similars haurien d'haver pujat el seu nivell lingüístic fins a nivells d'excel·lència, més tenint en compte que l'àvia Sofia i la tieta Irene parlen en anglès constantment, oi? Doncs va a ser que no.
Victoria Federica parla en anglès en un festival de música i queda fatal
La manca d'esma de la Vic li ha passat factura en aquest terreny, com ha quedat palès mentre xerrava amb el músic i pianista Ludovico, l'estrella del festival més pijo d'Espanya. La mestressa de l'esdeveniment, Sandra García-Sanjuán, la va presentar a l'artista i la conversa tornava a posar de manifest que no està a l'altura. Insegura, pobra, amb un accent limitat, sense fluïdesa... Vaja, que podrien haver donat la morterada que ha costat escolaritzar-la a qualsevol altra activitat, hagués estat molt més profitós. El moment més surrealista és quan l'italià li pregunta si toca el piano. Li contesta que ho feia, però que ja no. Però com que amb el llenguatge oral no hi arriba, ha de comunicar-se amb les mans. Acaba presumint de dits de pianista, per cert. Davant d'un músic professional al qual li acabes de dir que et fa mandra tocar-lo i que ho vas abandonar. Petulant, buida i sense sentit del ridícul.
Lequio, parent llunyà borbònic, la deixa fina: no en té ni idea
L'escena ha generat algunes mofes contundents, especialment la d'un familiar llunyà, però emparentat amb el seu avi predilecte. Alessandro Lequio, sí. És l'aristòcrata amb la llengua més viperina, i quan toca atonyinar la Victoria Federica es posa el primer de la llista. En aquesta ocasió és ras i curt, no li dona gaires voltes. "Sorprendente lo mal que habla en inglés. No lo habla bien. Esta chica no tiene ni idea". Doncs això. No provoca ni compassió entre els seus iguals.
Clica a la imatge per veure el vídeo:
Pobre niña rica, de fracàs en fracàs.