Joan Carles podrà ser moltes coses, però una característica innegable és la de ser molt murri. Els seus moviments no són mai innocents, tampoc capricis de l'atzar. Sap que se'n fa, vaja. Ara bé, de vegades els plans no surten com esperava i s'enfada. És el que li va passar amb el fitxatge d'una carabina per a la seva esposa Sofía. El Borbó volia tenir entretinguda la seva esposa mentre es dedicava a la caça de pardaletes, i va tenir una idea brillant: recuperar de l'ostracisme Irene de Grècia, la germana de la reina. Una soltera empedreïda, expulsada del seu país natal i desposseïda de riqueses i béns. Un gest que podria ser vist com un acte de generositat i d'humanitat encomiable, i que li serviria per desempallegar-se de la vigilància de la seva senyora. La Irene, però, li va sortir rana.
La periodista Consuelo Font explica a 'LOC' passatges sucosos de la vida de la germaníssima, que va arribar el 1981 a Zarzuela i no ha tornat a sortir de palau. Ho fa coincidint amb el 81è aniversari de la senyora, el més semblant a una asceta. Budista, enemiga de la vanitat i de les perruqueries, vegetariana, no beu, no fuma, practica la meditació cada matí... una persona peculiar. Per això la coneixen com 'La Tía Pecu'. Amb el pas dels anys i de les dècades Joan Carles ha vist el seu objectiu principal complert, és a dir, Sofia i Irene són inseparables, però no sempre va ser així. "Al principio permanecía enclaustrada en sus aposentos la mayor parte del tiempo para no alterar la intimidad familiar. Algo que enfadaba al Rey Juan Carlos, artífice de su acogida. "La he traído para que acompañe a Sofi y no sale de su cuarto", protestaba el Monarca".
Irene de Grècia, fitxada per Joan Carles per despistar Sofía
La Irene, que va viure una dècada a l'Índia a les ordres d'un guru, s'ha convertit en el pal de paller de la seva germana, abandonada pel marit i apartada de les decisions transcendents de la institució. De fet l'estimen més a ella que a la pròpia Sofia: els nebots l'adoren, fins i tot Letícia té gestos d'afecte. També s'ha guanyat el respecte de Joan Carles, perquè tot i que el posés dels nervis durant la primera etapa de la seva arribada a Madrid, va comprovar que la seva discreció i lleialtat eren força útils: mai no es va interposar en les coses fosques, tèrboles i indignes del matrimoni del seu cunyat i la seva germana. Ara bé, fa costat a la seva sang acompanyant-la a tot arreu: que si a Londres, que si a Marivent... sempre juntes.
La Irene és la Tía Pecu, per peculiar: no beu, no fuma, no menja carn, no passa per la perruqueria...
La mort de Constantí II ha provocat que només es tinguin l'una a l'altra, són l'únic vincle real amb el seu passat. Comparteixen moltes coses, des d'una visió mística de l'existència fins a la passió per l'ocultisme, no menjar carn animal o abraçar les teràpies naturals de tipus més hippy. La Pecu és imprescindible en aquella casa, ha aconseguit fer-se amb un àrea exclusiva del palau on té el seu dormitori, bany, vestidor i fins i tot un petit saló on veu passar la vida. Quan surt de les seves estances és per fer d'ombra de Sofia, aquest és el seu gran objectiu en la vida. L'aliada més fidel, una supervivent amb majúscules.
La Tía Pecu, quin fitxatge. Semblava destinada al fracàs i mira, acabarà enterrant-los a tots.