La reina Sofia, figura central de la història recent de la Corona, va generar gran preocupació pel seu estat de salut en els últims mesos. Enmig d'un cicle de titulars que alternen entre esdeveniments oficials i trobades culturals, circulen versions sobre el seu ànim i la seva capacitat per complir certes responsabilitats institucionals. El rei Felip i les seves germanes estan conscients que la seva mare necessita ajuda.
Fa poc, la reina Sofia va viatjar a Washington Sr. C. per participar en el II Simposi America&Spain 250, cita en la qual va aparèixer molt ben vestida i amb un desplegament fotogràfic notable. No obstant això, en tornar a Espanya, s'hauria mostrat visiblement desanimada, segons relats que ressonen en cercles propers a la Casa Reial. En aquest marc, algunes cròniques assenyalen que, malgrat la càrrega de compromisos i a la cobertura mediàtica, la reina hauria expressat durant el seu viatge certes dificultats per enfrontar l'agenda institucional.
Des de fa algun temps es comentava que l'emèrita, donada la seva avançada edat i les circumstàncies personals que travessa, podria deixar de tenir certes responsabilitats públiques dins de la Corona. Tanmateix, ella sembla ressentir la idea de deixar d'exercir les seves funcions. El que capta l'atenció d'analistes i periodistes és la seva assistència en moments de menor participació pública i d'un to més reservat en les seves intervencions.
El contrast entre presència pública i vida privada de la reina Sofia
Es comenta que la dona de Joan Carles podria travessar episodis de depressió i aquesta seria la raó que va encendre les alarmes dels seus fills i l'entorn familiar. Descriuen variacions en el seu comportament, amb gestos de cansament i retraïment que contrasten amb el seu habitual desenvolupament en actes institucionals i socials.
Hi ha, a més, una discrepància entre la imatge d'una reina activa i la realitat d'una dona que busca refugi en la intimitat de Zarzuela. I és que vol romandre tot el temps que pugui a les seves estances, en la intimitat de la llar, sense tenir contacte més que amb un grup reduït de persones. En les cròniques, s'insisteix que la reina manté moments d'interès per participar en determinades activitats, però que, en paral·lel, emergeixen fases d'aïllament.
Una font citada per Pilar Eyre, una senyora que coneix a la 'royal' fa anys, li va dir que a ella: "li costava parlar" i que aquesta experiència va ser descrita com a dolorosa de veure. En una recepció a Marivent, segons aquesta mateixa font, Sofia va aparèixer com a absent, com si no fos plenament en aquest lloc. Aquestes descripcions, atribuïdes a contactes propers, formen part del mosaic que circula en sectors de la premsa que cobreixen la monarquia.
S'esmenten altres factors que contribueixen al seu desgast emocional, com la recent mort del seu germà, Constantí II. Unit a això, està la presència constant d'una germana, Irene de Grècia, que hauria estat objecte de preocupació addicional per un estat de salut complex. Aquestes circumstàncies familiars, que marquen la vida de la reina Sofia en els últims anys, s'assenyalen com a part del context que podria explicar aquest quadre de depressió.