Gal·les ha estat l'escenari d'una nova batalla intestina de la Casa Reial espanyola, com mana la tradició. La graduació de la princesa Elionor a l'UWC Atlantic College ha reactivat un altre conflicte enquistat des de fa anys, 19 per ser exactes. La boda de Felip i Letícia que, més que un enllaç, va ser un camp de batalla. Els Borbons van oposar tota la resistència possible a la nova família política i plebea. Pilar Eyre té una memòria prodigiosa i explica fil per randa a Youtube com Paloma Rocasolano i Jesús Ortiz, els pares divorciats de la princesa d'Astúries, van ser humiliats constantment. Una de les inductores va ser la reina Sofía, obsessionada amb la consogra "sindicalista y bajita". Va vetar que anés del braç del seu marit a l'altar, col·locant en el seu lloc a la classista Pilar de Borbón, que acceptava encantada. Aquella ganivetada encara fa mal a la Paloma i la Letícia, que s'han venjat a través de la néta i futura reina.
Sofia està totalment cancel·lada a Zarzuela, ni compta ni importa. El fet de quedar exclosa de l'acte de final de curs d'Elionor no és ni una qüestió d'agenda, ni d'espai, ni gaites. És una cullerada de la seva pròpia medicina. El missatge és diàfan: Paloma sí, tu no. No és que sigui pas nou, clar: Rocasolano és l'autèntica i única àvia, la que es quedava amb elles quan els reis viatjaven. Mentrestant Sofía es dedicava a somiar amb una reconciliació impossible a Joan Carles i a gastar els quartos que pagen el seu silenci. No fa gens de pena, ni molt menys. Sofia esta recollint el que ha sembrat, i ni tots els intents del gabinet de comunicació de la Corona ho podran amagar.
El viatge a Houston de Sofia, la tapadora de la venjança de Letícia i Paloma Rocasolano
El veto a Sofia a Gal·les es va maquillar amb un absurdíssim viatge a Houston que es va allargar per fer veure que era impossible desplaçar-se al Regne Unit. L'emèrita havia de presidir el lliurament dels premis del Queen Sophia Institute i va afegir un parell d'actes més al full de ruta. Un d'ells assistir a una fira gastronòmica de productes espanyols, on va pecar menjant embotit. L'altre, una presentació d'un portal historiogràfic. Tot molt rellevant, especialment per a la premsa local, que tal i com recull Pilar Eyre, va entrar en una mena d'èxtasi patètic. "Se reflejaron con gran alharaca, pero no se mencionó que Sofía ya no es reina en ejercicio". El plat fort era el sopar de gala al Museu de Belles Arts de la ciutat texana, on es va viure una situació ridícula i inversemblant.
L'emèrita del braç d'un home atractiu al sopar de gala, els americans embogeixen
El primer desgavell forma part de la confusa i ignorant visió nord-americana més enllà de les seves fronteres. L'esmentat sopar va començar a les 11 de la nit "siguiendo la costumbre española". Però clar, pensin que aquella festa era un disbarat en tota regla. Quan la reina grega feia acte de presència, tothom embogia. Es mataven per aconseguir una selfie amb la senyora, era un trofeu de caça. No l'únic, però: el seu guardaespatlles també. Era un home "atractivo", potser més d'un va pensar que era el querido de la pobra senyora, que per fi havia passat pàgina i echaba una canita al aire. Es va formar un enrenou important, quin paperot per l'escorta, sobrepassat en les seves atribucions. Protegir els Borbons és una cosa, fins i tot fer de noi dels encàrrecs, però això... és totalment inapropiat, un desastre. Un més.
Sofía, pernil ibèric i homenots guapos i forts. Una pel·lícula digna de Hollywood.