Hi va haver un temps en el qual Joan Carles es creia graciós. I no hi ha res més patètic que algú que no ho és, es faci el graciós. Bé, sí que hi ha una cosa més patètica: els que li riuen les gràcies. I a les Espanyes aquesta fauna abunda molt.
GTRES
Els darrers fets abjectes de l'emèrit que han sortit a la llum pública han fet vessar el got de la paciència. Al pare de Felip se li estan veient totes les misèries, tot i que alguns fa temps que van deixar de mamar-se el dit amb el campechano. Per exemple, Pilar Eyre. La magnífica periodista catalana ha dit una veritat com un temple sobre Joan Carles:
Han sido muchos años de travesía en el desierto, revelando la cara oculta de Juan Carlos... Un pequeño grupo de periodistas. Los otros, si lo sabían y no lo decían, eran unos prevaricadores, si callaban por no saberlo, eran malos periodistas. Podría dar tantos nombres...
— Pilar Eyre (@pilareyre) July 8, 2020
Pam. En tota la cara. Eyre removent consciències i els que pertanyen a aquest grup de periodistes segur que s'han donat pel al·ludits. O no. Perquè així com hi ha gent més papista que el Papa, a Espanya hi ha molts que són més borbònics que els Borbons. Una usuària recull el guant de la periodista i escriptora i posa un nom damunt la taula:
Peñafiel por ejemplo. Hace poco dijo que lo sabía desde hacía muchísimos años pero durante esos años él se declaraba públicamente como “juancarlista”. Te puedes declarar fan de alguien que te consta es un corrupto? Peñafiel no se da cuenta de lo que está diciendo de sí mismo?
— 🚗👬 (@CarmenFCollado) July 8, 2020
Pilar Eyre apunta que "Al menos mi amigo Peñafiel da la cara... a muchos se les caía la baba". I regala una anècdota deliciosa molt gràfica sobre la gran quantitat de periodistes palmeros que s'han passat la vida rient-li les gràcies a Joan Carles. Una escena ridícula de Juancar jugant a fet i amagar amb la claca que seguia el seu dia a dia. Una bufonada impròpia d'un monarca. S'imaginen el rei amagat darrere unes cortines en una sala de Zarzuela? Doncs això:
Anécdota! Al menos mi amigo Peñafiel da la cara... a muchos se les caía la baba. Una periodista ahora muy crítica, me contaba que: “es un rey fantástico..., una vez, en Zarzuela, nos dejaron en un salón a solas... hablábamos con libertad (los “habituales”) y de repente https://t.co/D2G8RAO4oe
— Pilar Eyre (@pilareyre) July 8, 2020
uno de los presentes nos indicó una cortina y vimos unos pies que asomaban... al verse descubierto, el rey las abrió de golpe y dijo cu cu, cómo no reímos todos!” “Pues a mí eso me parece una idiotez” “Ay, hija, qué envidiosa estás porque tú no eres del grupo de confianza!” 🤷♀️
— Pilar Eyre (@pilareyre) July 8, 2020
L'anècdota diu molt poc de Joan Carles. I dels periodistes. Bravo per Eyre en assenyalar que "Pues a mí eso me parece una idiotez". Una altra usuària, per acabar-ho d'adobar, posa en l'equació el paper de Letícia, que quan va arribar, va capgirar l'ecosistema de segons quins periodistes plàcids i acostumats a les brometes de Joan Carles. I Eyre acaba reblant el clau de manera sublim:
Si algo bueno tiene Letizia es que no se deja de llevar por los cantos de sirena de esos periodistas... como buena demócrata, odia a todos, los afecto y desafectos, por igual y con la misma intensidad. https://t.co/Snh7wyxfBu
— Pilar Eyre (@pilareyre) July 8, 2020
Què curiós: abans Joan Carles s'amagava ell mateix rere una cortina... Ara, el que amaga, són els milions sota la catifa.