En els últims anys, la figura del príncep Andreu ha travessat un pendent descendent en la percepció pública. Les seves aparicions són objecte de profunda controvèrsia i debats sobre la rellevància i la responsabilitat de la Corona. En aquest marc, un llibre que arriba amb un to contundent intenta replantejar la permanència d'aquesta figura en l'àmbit real. L'enfocament va des de les seves aficions i decisions empresarials fins al seu comportament en entorns de poder. La qüestió que es discuteix és si aquestes revelacions podrien traduir-se en un mal irreversible per a la reputació de la institució monàrquica.

The Rise and Fall of the House of York, escrit per Andrew Lownie, proposa un retrat exhaustiu i polèmic de la faceta mediàtica del príncep Andreu. Segons aquesta narrativa, l'assaig és el resultat d'anys d'investigació, que inclou entrevistes a col·legues, pròxims i antics companys de milícia i d'escola. L'autor busca delinear no només els seus moviments en el plànol empresarial i cerimonial, sinó també la seva personalitat i les decisions que, segons l'obra, haurien marcat un curs cap al desgast de la seva imatge.

Aquest text arriba en un moment en què l'opinió pública britànica mostra una inclinació a qüestionar la continuïtat de certs títols davant controvèrsies. D'acord amb un qüestionari publicat per YouGov i recollit per mitjans com El Economista, una porció significativa dels britànics considera que el 'royal' hauria de perdre els seus títols. Però, ara bé, què mostra aquesta nova informació?

De què es tracta el llibre que deixa mal situat el príncep Andreu?

Aquesta biografia no autoritzada planteja que, des de molt jove, el fill favorit de la reina Isabel mostrava trets d'egocentrisme i arrogància, tal com relaten diversos excompanys d'estudis a Escòcia. S'assenyala una presència de vegades prepotent i conductes que han estat objecte de retret entre els qui l'envoltaven. Així mateix, la seva dinàmica amb el personal que l'assisteix al palau. Es recullen episodis descrits per testimonis que apunten a una gestió inapropiada del seu personal. Com el fet d'haver acomiadat un treballador per resultar desagradable el seu aspecte físic. I d'aquesta manera una sèrie d'actituds que haurien afectat a diversos empleats i com es percep la cortesia en entorns institucionals.

Lownie afirma que l'aristòcrata va utilitzar la seva posició per viatjar pel món i, segons les fonts citades, entaular relacions amb individus de poder. Malgrat que això pogués semblar normal, aquests vincles podrien haver facilitat interessos empresarials o cortesans. Favors i regals que es tradueixen inesperadament en arranjaments molt profitosos al Regne Unit. Al seu torn, hi ha dades sobre l'extrema vida sexual d'aquest personatge. Es creu que va poder haver tingut trobades íntimes amb més de mil dones.

I és que, en els famosos viatges internacionals, el duc de York organitzava cites amb treballadores sexuals. Es posa èmfasi en una ocasió en Bangkok quan tenia la suite on s'allotjava amb més de 30 dones. Sense anar més lluny, es fa referència a la demanda per abusos que va emergir el 2019, i que constitueix un punt important en la discussió sobre la seva influència política i el seu estatus dinàstic. La pregunta, llavors, és sobre què significa ser un membre actiu de la Casa Reial. El príncep Andreu és la raó per la qual els ciutadans exigeixen més responsabilitat i transparència per part de la Corona.