El passat divendres, una de les notícies més esperades dels darrers mesos va fer-se per fi, realitat. Netflix estrenava la darrera i definitiva temporada de la sèrie espanyol més famosa dels darrers temps, seguida a tot el planeta de manera embogida, La casa de papel.

Sabrem, doncs, què passa amb Tokio, Río, El profesor, Denver i companyia. Els lladres més famosos de la televisió, vestits de vermell amb màscara de Dalí. Dues tongades de cinc capítols cadascuna per saber què passa amb tots ells i com acabarà la sèrie més emblemàtica dels darrers temps.

Per aquesta cinquena temporada, sense caure en cap spolier, s'han anunciat per terra, mar i aire les incorporacions de diferents personatges i actors molt coneguts que els hi donen vida. Rafael, el fill de 'Berlín', que és interpretat pel magnífic Patrick Criado, estudiant d'Informàtica a l'MIT, busca no assemblar-se al seu pare. 

O René, el gran amor de Tokio, l'home amb el que va aprendre a robar: “La última vez que lo vi lo dejé en un charco de sangre con los ojos abiertos”, diu en un capítol el personatge interpretat per Úrsula Corberó. I qui és René? Miguel Ángel Silvestre.

El departament de promocions, però, s'ha oblidat d'un altre personatge. Algú que tindria per fer un spin-off d'ell sol, i tindríem mínim per deu temporades. Riu-te'n tu de l'atracament a la Casa de Moneda y Timbre o al Banc d'Espanya.

El rei emèrit, un Joan Carles a qui la Fiscalia situa com a comissionista internacional, un Joan Carles que últimament té topades amb la justícia dia sí, dia també, i que ara, per la demanda que la seva antiga amant Corinna Larsen va interposar contra ell ha contractat ni més ni menys que un dels bufets d'advocats més prestigiós del món: Clifford Chance, segons informa El Confidencial. 

Corinna Larsen i Joan Carles 

I qui ha situat el rei Joan Carles on toca, amb la notícia televisiva de la setmana? Qui, si no ells, la revista El Jueves, que pel seu número d'aquest dimecres 8 de setembre ha sortit al carrer amb una portada espectacular on es veu l'emèrit com un dels protagonistes de La casa de papel.

Sagnant veure'l vestit de vermell i amb la màscara de Dalí, i encara més, el sobrenom amb el qual l'han batejat, que tractant-se d'una sèrie on els lladres reben noms de ciutats, ho tenien a huevo per posar-li el nom més escaient al Borbó: Abu Dabi. És clar que, per a sagnant, el comentari que diu un altre dels personatges del dibuix: "Es medio tonto, pero se le da bien lo de robar".

Una meravella de Guille Martínez-Vela i Carles Ponsi. "¡Vuelve el ladrón más campechano directo a tu corazón (y a tu bolsillo)!", avisen des de la revista. Brutal.