Si hi ha algú en aquest país que sap de dibuixos provocatius, de trepitjar ulls de polls, d'indignar la monarquia i la classe política, aquest és Óscar Nebreda. Als seus 72 anys, l'historietista català viu la jubilació des del lloc que s'ha guanyat a força d'hores i hores de suar tinta, literalment. El respecten pel que ha dibuixat i pel seu cervell privilegiat i mordaç com pocs en aquest país.

El profesor cojonciano toca precisament el que no sona i afila el llapis per treure punta a l'actualitat, tot i que ja no exerceixi de ninotaire. Ahir En Blau el va veure degustant el sopar dels convidats als Premis Nacionals de Gastronomia 2018: pèsols amb ou de perica, cansalada i tòfona negra, llebre a la Royal amb pera i remolatxa i cap i pota amb espardenyes. Bon vivant i amant de la taula, després de l'àpat i amb l'estómac satisfet, Nebreda encara tenia lloc per cruspir-se les personalitats polítiques del país.

Un dels fundadors de la satírica revista, l'any 77, va analitzar la polèmica portada del darrer número de la publicació. Una portada que ha provocat indignació entre les classes governamentals i ha comportat un enrenou a les xarxes que continua 48 hores després:

Segons Nebreda, però, no estaria malament una segona edició del número posant-hi d'altres fills de puta que s'han quedat a la recàmera. I ja que es trobava entre fogons, una petició a la carta: "que aquest país no canvïi perquè això és una fàbrica de fer notícies. Si aquest país fos Suïssa o Noruega seria tristíssim i 'El jueves' ja no existiria. Que surtin més fills de puta, que aquest país és l'òstia".

"Aquest tipus de números d'El jueves' són necessaris", continua Nebreda. "Ja va bé que s'enfadin i que reaccionin una mica els de la política. Tots aquests passen molt de la gent del carrer i estan ficats en un núvol, retroalimentant-se com en un bucle, sense adonar-se de res".

El Jordi culé de la vinyeta, aquell ninot que sortia a TV3 quan marcava gols el Barça o li en feien al Madrid, deixa anar més dards contra els polítics: "això de la política, com diuen els argentins, és un 'despelote pampero'. Estem en un bucle. Relacionant-ho amb la cuina, ja que estem entre els xefs més reputats, podríem dir que els polítics d'aquest país són com un restaurant d'aquells que presenta el 'petitet aquell que és tan forçut', l'Alberto Chicote. És com un d'aquells restaurants on un se'n va, l'altre no fot res, l'altre no treballa... El més curiós és que no tenim res, no tenim polítics, no tenim govern, i el país funciona, és acollonant. La gent s'aixeca a les 7 i se'n va a treballar, obre les fàbriques, etc... Llavors, per què collons necessitem els polítics, si sense ells funciona tot de collons? Sous que ens estalviaríem". Nebreda no ha perdut pistonada.