Des de la seva primera trobada a la Fira d'abril de Sevilla en 1999, Màxima Zorreguieta i el rei Guillem Alexandre dels Païssos Baixos han estat una parella inseparable. Al llarg de més de dues dècades de matrimoni i amb tres filles, han construït una relació sòlida i reeixida com monarques. Malgrat els seus orígens geogràficament distants, ell a Utrecht, Països Baixos, i ella a Buenos Aires, Argentina, el destí va semblar conspirar per unir els seus camins en aquesta trobada fortuïta.
Un passat d'ambició desmesurada
No obstant això, darrere dels seus assoliments, el passat de Màxima a l'Argentina ha estat objecte de controvèrsia i discussió. Abans del seu ingrés a la reialesa holandesa, Màxima va ser percebuda al seu país natal com a algú a la recerca de riquesa i poder, titllada fins i tot de "caçafortunes" i considerada una dona ambiciosa. Aquesta percepció, arrelada en la memòria col·lectiva, continua sent part de la narrativa que envolta la reina consort dels Països Baixos fins al dia d'avui.
Segons detalls revelats per Rodolfo Vera Calderón, coautor del llibre "Màxima, construcció d'una reina", la història de Màxima està marcada per una ambició desmesurada des de la seva joventut. Des de primerenca edat, l'argentina expressava el seu desig de casar-se amb un noble, un anhel que la va portar a travessar diverses desil·lusions amoroses en la seva recerca del company perfecte.
Vora Calderón relata com, després de relacions que no van arribar a fructificar amb Tiziano Iachetti, el seu nuvi de l'institut, i el xef Max Casá, Màxima va fer incursions en nous cercles socials, on va conèixer Federico de Alzaga, un aristòcrata argentí. Calderón descriu com Màxima es va submergir en l'autèntica alta societat argentina, coneixent de prop els seus codis i costums. Encara que el seu vincle inicialment va començar com una amistat, amb el temps va evolucionar cap a una relació amorosa més profunda. Màxima, il·lusionada, va arribar a considerar que havia trobat el company perfecte per al matrimoni. Segons Calderón, sempre va tenir debilitat pels homes atractius i amb influència social, i Federico complia ambdós criteris. A més, el fet que Federico descendís de la distingida família Alzaga el convertia en un partit molt prometedor als ulls de la futura reina dels Països Baixos.
La recerca del marit perfecte
Després d'esperar en va que Federico de Alzaga li demanés matrimoni, Màxima Zorreguieta va prendre una decisió radical: es va dirigir a Nova York, canviant per complet el rumb de la seva vida i submergint-se en els cercles d'elit financera de la Gran Illa. En aquest nou entorn, va establir relacions amb milionaris i membres de la reialesa, incloent hereus de fortunes llatinoamericanes i membres de la família reial de Liechtenstein. Durant la seva estada a Nova York, Màxima també va conèixer Orlando Muyshondt, un aristòcrata salvadorenc, amb qui va entaular una relació amorosa. Tanmateix, aquesta història d'amor no va perdurar, marcant un altre capítol fallit en la vida sentimental de Màxima.
Després de la seva breu relació amb Muyshondt, Màxima Zorreguieta continuava disposada a explorar un altre romanç, aquesta vegada amb un noble britànic anomenat Christopher. Tanmateix, aviat va quedar clar que Christopher també seria només una figura passatgera en la seva vida amorosa. Davant d'aquesta situació, Màxima va decidir canviar d'enfocament i buscar noves oportunitats en l'àmbit matrimonial. Va ser llavors quan, per intercessió d'una amiga en comú, es va creuar al seu camí amb el llavors príncep Guillem dels Païssos Baixos, el que va marcar el començament d'una relació que eventualment la portaria al tron neerlandès.