Cap de setmana de sarau royal a Dinamarca: el príncep Christian, segon a la línia de successió del tron escandinau, feia 18 anys. La festassa organitzada per la reina Margarida, l'àvia de l'homenatjat, va reunir a la flor i la nata de les cases reials europees. Bé, si exceptuem a la corona espanyola, clar. Felip i Letícia no van acudir al castell de Christianborg, amb l'excusa del viatge oficial previst per al pròxim 6 de novembre, ni tampoc van comptar amb l'hereva Elionor, de la mateixa quinta que el jove danès. Millor així, la princesa recluta espanyola hauria topat amb la trista realitat de la seva existència, ostatge d'una monarquia atrotinada, queca i ancorada en temps pretèrits i poc edificants.
La llista de convidats és extensa, amb una nodrida representació dels seus homòlegs escandinaus. Encapçalen l'elenc Victòria i Daniel de Suecia amb la filla Estelle, i Haakon i Mette-Marit de Noruega amb Ingrid Alexandra. Amàlia d'Holanda o Elisabet de Bèlgica tampoc s'ho van perdre, així com Pau i Marie Chantal de Grècia. Aquests últims, parents de la reina Sofia i, per tant, de Felip VI, són també personatges espinosos a la Zarzuela. La Marie és l'enemiga íntima de l'actual reina espanyola, malgrat que últimament sembla que han signat una treva. Ara, que la confiança entre elles és ínfima, això és una veritat com un temple. També que la patinada de la britànica durant l'acte oficial provocaria algun somriure maliciós a l'asturiana. Segur que sí.
Leonor ‘falla’ a Christian de Dinamarca en su 18 cumpleaños: El retrato incompleto de los príncipes herederos https://t.co/4JZwZjMQnU
— Lecturas (@Lecturas) October 16, 2023
La pífia de Marie Chantal és de protocol i relacionada amb el vestuari. Sobre el seu vestit rosa amb cinturó marcant cintura duia una banda de color blau fosc, que queia de dreta a esquerra. El detall de la direcció no és pas menor, tampoc el color. Explica 'Lecturas' que "el vestuario de los royals requería condecoraciones. La mayoría optó por la Orden del Elefante que lucía Pablo de Grecia, una banda azul celeste que culmina en un elefante de color blanco y pertenece al país escandinavo. Sin embargo, su mujer, al no disponer de ella optó por la banda griega, un modelo más oscuro con ribetes blancos". Un recurs d'emergència que saltava a la vista. Però no és aquesta la mare dels ous del problema, no: és que ningú li va explicar que "las bandas, por lo general, se llevan de derecha a izquierda, excepto, la de la Orden del Elefante. Quizás copiando a su marido, cometió un error de etiqueta al lucirla de la misma forma y así desfiló a su entrada en palacio". Vaja, que portava una banda igual que podria haver portat un llaç o unes ales de fada de disfressa infantil. Ho feia per estètica, però ni punyetera idea del significat de tot plegat.
Algú ben despert va avisar Marie Chantal, més preocupada potser de no perdre la tiara de joies caríssimes propietat del joier reial grec (la reina Sofia l'ha dut a vegades) que de la banda dels nassos. I va fer un canvi de sentit que ni Clark Kent quan es converteix en Superman. Potser conscient, però, que havia ficat la pota, el seu rictus va passar del somriure d'anunci de pasta de dentífric a un gest molt més tens, incòmoda. I és que quan la teva feina no va més enllà de cuidar aquests detalls, quan la fas grossa passa factura. La pròxima vegada, a estudiar més, Marie. Ains.
