Letícia Ortiz ha creuat l'oceà Atlàntic per fer de cooperant a Hondures. Va baixar de l'avió amb armilla llampant, botes de muntanya, cabells recollits i cara d'esforç sobrehumà, comandant una expedició d'enviament d'ajuda humanitària per mitigar els efectes de les darreres tempestes devastadores. La seva visita exprés forma part de l'operació blanqueig nadalenc de Zarzuela, un pessebre en el que totes les peces juguen un paper essencial: les nenes són angelets, la Reina una santa i Felip... bé, és Felip. També són importants les figuretes que no hi són, com la de Joan Carles, ovella negra borbònica. Tot està molt pensat.
Que la Corona juga la partida d'escacs de l'opinió pública és més que evident. Tot està mesurat al mil·límetre per crear la sensació de que són útils, són honestos, són humans. Que són indispensables per al país, quan les evidències i la raó diu exactament el contrari. El plan requereix està molt a sobre dels petits detalls, buscant aquell gest que et valgui l'adulació dels mitjans de comunicació, i marcar així distància amb els escàndols que sacsegen l'oasi de Zarzuela i rodalies. Per això Letícia s'ha hagut de sacrificar a Hondures: expliquen la gesta de pernoctar en una habitació "senzilla" d'un hotel de luxe, sense flors que decoressin l'estança de només 34 metres quadrats. Uau. També que portava una maleta lleugera: "dos camisas, dos pantalones y unas botas", segons Semana. Res comparable, però, al que va fer sopant: ella, tan plena de manies amb el menjar i el servei, "hasta se sirvió su comida por sí misma y sin grandes exigencias", segons Vanitatis. Vaja, que el seu nom sona per a futures beatificacions al Vaticà.
Desitjant de tornar a veure Letícia en el seu dia a dia a Zarzuela i copsar les seqüeles de tan terribles drames. Segur que els concursants de 'Supervivientes' tenien millor aspecte que ella, pobreta.