La imatge pública de Letícia Ortiz està mil·limètricament calculada: elegant, pulcra, exigent. La veiem com una figura impertorbable que encarna l'ideal de perfecció institucional. Tanmateix, el passat de l'ara reina d'Espanya està omplert d'ombres que la Casa Reial ha intentat tapar amb una gruixuda capa de maquillatge i retocs estètics. I un d'aquests episodis foscos —potser el més íntim i humiliant— gira entorn de la seva dentadura incompleta en l'adolescència, que li va valer el despietat sobrenom de "la mellada" entre els seus companys.
Segons fonts recollides en el blog "La Más Rumana" i citades per l'escriptor Javier Bleda, Letícia va perdre una dent a edat primerenca i no va poder reemplaçar-lo a causa de les dificultats econòmiques de la seva família. Lluny del luxe i el poder que avui ostenta, la jove Letícia va viure una infantesa humil, marcada per hiverns gelats sense calefacció, repetits sopars frugals de bledes i patates i peces de roba amb pelotillas de llana. El seu cosí, David Rocasolano, va relatar com, fins i tot a casa, ella i les seves germanes s'embolicaven en edredons per suportar el fred.
Letícia Ortiz: de "Leti dentada" a reina d'Espanya
La precarietat econòmica dels Ortiz Rocasolano era un secret a veus entre els qui van conviure amb la futura reina. Els seus pares, treballadors amb sous modestos, no podien permetre's ortodòncies ni tractaments dentals per a les seves filles. Per això, durant anys, Letícia va viure amb un somriure incomplet. Segons testimonis recollits per antics companys d'universitat en el blog 'La Más Rumana', van arribar fins i tot a organitzar una col·lecta per pagar-li l'implant dental, encara que ningú no va voler participar. El rebuig era generalitzat: el seu caràcter fred, distant i ambiciós la convertia en una figura poc volguda entre els seus col·legues.
I és que la jove Letícia ja apuntava alt. No es conformava amb els informatius: tenia una obsessió clara per escalar al món del periodisme, encara que això impliqués apropar-se a qui va fer falta. Testimonis asseguren que buscava desesperadament connexions amb figures influents, fins i tot perseguint pels passadissos universitaris els qui podien obrir-li portes.
Cirurgies, implants i una nova identitat real
El pas de Letícia per televisió va transformar la seva imatge. A mesura que guanyava notorietat, va anar esborrant amb bisturí i porcellana els rastres del seu passat. Les dents perdudes van ser reemplaçades per carilles i implants dentals d'alt nivell, que van donar pas a un somriure de catàleg. Es va sotmetre també a tractaments d'emblanquiment i retocs estètics més enllà del dental: nas perfilat, pòmuls esculpits i una cabellera acuradament tenyida. Tot això per eliminar qualsevol empremta de la jove de Moratalaz amb accent asturià que somiava escapar-se de la precarietat.
De "l'oscada" a reina d'Espanya. D'edredons per al fred a joies de la corona. La història de Letícia Ortiz no és només la d'una dona que va escalar a dalt de tot de la institució monàrquica, sinó la d'algú que va reescriure la seva identitat amb tenacitat quirúrgica. El seu ascens, marcat per una ambició implacable, ha estat una cursa de fons en la qual cada imperfecció va ser corregida, cada defecte silenciat.
En el dia d'avui, ningú no s'atreviria a recordar-li la seva dent perduda, ni les col·lectes frustrades per tornar-li el somriure. Però el passat està allà, amagat entre testimonis d'antics companys, pàgines de blogs oblidats i llibres incòmodes que ningú en Zarzuela no vol que es llegeixin.