Als seus 87 anys, Joan Carles I es troba en una etapa de la seva vida en la qual la longevitat i la història s'entrellacen de manera inevitable. Amb una vida marcada pel regnat que va iniciar el 1975 i que va concloure el 2014, acumulant 39 anys al tron, es posiciona com un dels monarques més longeus de la història d'Espanya. Si hagués continuat en el càrrec, potser la seva salut hauria enfrontat encara més desafiaments, atès el pes del temps i les circumstàncies. El cert és que, en l'actualitat, el seu estat no és el més encoratjador.
Joan Carles I, al llarg de la seva vida, ha passat per més de 15 intervencions quirúrgiques conegudes. Entre elles, destaquen operacions per apendicitis, lesions al genoll després de fractures, luxacions de maluc, pròtesi al genoll, procediments cardíacs, entre d'altres. Sens dubte, aquests episodis reflecteixen els efectes del pas del temps i les dificultats que ha enfrontat en la seva salut física. Tanmateix, malgrat la seva avançada edat, el pare del rei Felip VI continua intentant mantenir una imatge de fortalesa i vitalitat, negant-se a acceptar que el seu cos li està dient prou.
El que només la seva família i cercle més proper coneixen és que el rei emèrit està enfrontant una malaltia crònica molt més greu: l'artrosi.
Joan Carles I té la malaltia que va acabar amb la vida de la seva mare
L'artrosi degenerativa sol afectar a persones d'edat avançada, es produeix pel deteriorament progressiu del cartílag. Sense aquesta protecció, els ossos freguen entre si, inflamant-se i causant dolors intensos que poden limitar severament la mobilitat. En el cas del rei emèrit, aquesta afecció reumàtica afecta principalment les seves extremitats inferiors, dificultant el seu caminar amb normalitat i posant en risc la seva independència.
El més inquietant d'aquesta situació és que l'artrosi va ser també la causa de la mort de la seva mare, María de les Mercedes de Borbó, a començaments de segle. La història sembla repetir-se, i encara que el rei no ha volgut rendir-se davant d'aquesta realitat, ha recorregut a tractaments moderns en clíniques d'Abu Dhabi i Suïssa. No obstant això, els resultats no han estat els esperats, i la malaltia continua avançant silenciosament.
Malgrat tots els estralls que pugui ocasionar aquest patiment, l'aristòcrata no vol que el seu record en aquests anys es vegi afectat per la seva condició física. Fa esforços per caminar pel seu compte quan les cambres el capturen o quan hi ha públic present. No desitja que els escortes empenyin la seva cadira de rodes constantment ni que ho vegin com un ancià dèbil. El seu esperit de lluita i el seu desig de continuar participant en activitats, com les regates, reflecteixen la seva voluntat de mantenir-se actiu i en control, malgrat l'evidència de la seva vellesa i els cops que la malaltia li clava.
La història de Joan Carles I és un recordatori que fins i tot els monarques més forts i emblemàtics enfronten els desafiaments del temps i l'afecció en silenci, reservant només per als seus éssers més propers la batalla que entaulen dia a dia.