El naixement de Jacques i Gabriella el desembre de 2014 no només va portar alegria al Principat de Mònaco, sinó que també va obrir una ferida històrica: l'eterna lluita pel tron. Amb més d'una dècada de vida, els fills d'Albert II i Charlene ja són protagonistes indiscutibles en els actes oficials, però el seu futur està marcat per una legislació que els separa i per un destí que podria convertir-los en rivals silenciosos.

Mentre Jacques està destinat a convertir-se en príncep sobirà, Gabriella, que va néixer dos minuts abans, s'haurà de conformar amb ser "la germana de l'hereu". Aquesta situació, dictada per la Llei Agnatícia, no només divideix opinions entre els monegascos, sinó que revifa els rumors de tensions al palau. Podran els bessons mantenir la unió familiar o s'acosta una fractura a la casa Grimaldi?

La Llei Agnatícia: una norma que alimenta tensions entre Jacques i Gabriella

A Mònaco, les normes de successió no entenen d'igualtat de gènere. Malgrat haver nascut abans, Gabriella no pot aspirar al tron, ja que la Carta Magna del Principat estableix que la Corona ha de recaure sobre el descendent home, encara que sigui menor per minuts. Aquesta llei, reformada per última vegada el 2002, continua protegint una tradició que molts consideren obsoleta i que ja genera debat entre els residents del país.

La situació és encara més cridanera perquè Gabriella i Jacques han crescut en una exposició mediàtica constant, acompanyant els seus pares en compromisos oficials i mostrant una complicitat que, segons pròxims, comença a veure's afectada per la diferència de tracte. Per als monàrquics més conservadors, aquesta jerarquia és intocable. Tanmateix, hi ha sectors que clamen per una reforma que doni a Gabriella un paper més rellevant, fins i tot en un futur repartiment de funcions oficials.

Els bessons davant el llegat dels Grimaldi: unitat o ruptura dinàstica?

Les comparacions amb altres branques de la família són inevitables. Abans que naixessin els bessons, els fills de Carolina de Mònaco -Andrea, Carlota i Pierre- eren els principals candidats a heretar. La seva exclusió temporal de la línia de successió, per irregularitats matrimonials, va generar una tempesta mediàtica que encara es recorda. Ara, l'atenció se centra en si Gabriella assumirà amb naturalitat el seu rol secundari o si, al contrari, buscarà destacar i deixar la seva pròpia empremta en la història familiar.

Des del palau, Albert II ha insistit que desitja veure els seus fills units, assegurant que Gabriella serà el suport més gran de Jacques. Tanmateix, fonts properes a la família asseguren que la princesa Charlene estaria pressionant perquè la seva filla tingui més visibilitat i no quedi relegada a un paper merament decoratiu. Al mig d'aquestes tensions, la premsa europea ja especula sobre un possible distanciament entre els bessons a mesura que creixin i assumeixin més responsabilitats públiques.

El que queda clar és que, mentre Jacques es prepara per ser el futur sobirà de Mònaco, Gabriella haurà de trobar el seu propi camí en un principat que, malgrat la seva modernitat, encara es regeix per lleis arcaiques. I encara que Albert II intenti mantenir els seus fills units, tot apunta que la pròxima generació dels Grimaldi podria protagonitzar una de les rivalitats més comentades de la reialesa europea.