El Palau dels Grimaldi està embolicat en un escàndol silenciós, una ombra que creix sense declaracions oficials però amb mirades inquietes als passadissos de Le Palais Princier. El Príncep Albert de Mònaco, hereu d'un dels trons més exclusius d'Europa, arrossega un secret incòmode que ja és vox populi entre el seu cercle més proper: la seva alarmant dependència a l'alcohol, especialment al whisky, una addicció que està deteriorant no només la seva imatge, sinó també la seva salut física i emocional. Els qui han compartit sopars privats, recepcions diplomàtiques o trobades íntimes amb el monarca, asseguren que la seva copa mai no és buida. No es tracta d'un costum social ni d'una ocasió especial per brindar; es tracta d'una rutina diària, d'una necessitat que, segons testimonis, s'ha tornat incontrolable i que el sobirà no ha pogut –ni volgut– erradicar.

L'obsessió d'Albert pel whisky preocupa l'equip mèdic del Palau

Fa anys que l'equip mèdic que vigila la salut del sobirà monegasc adverteix sobre els perills del seu estil de vida. Però les alertes no han fet efecte. Als seus 67 anys, Albert II mostra un deteriorament físic notable, amb un sobrepès creixent i un rostre cada vegada més inflat, signes que no es poden ocultar ni amb els millors vestits d'alta costura. Segons fonts internes, les revisions mèdiques han revelat alteracions hepàtiques preocupants i signes de fatiga crònica associats al consum constant d'alcohol.

El més alarmant és que, lluny de mostrar intenció de frenar, el Príncep continua refugiant-se en el seu "ritual": un bon vas de whisky escocès, servit amb gel, que acompanya les seves tardes i nits, fins i tot en actes oficials. "És la seva vàlvula d'escapament", afirmen alguns pròxims. Una via d'evasió que ja ha deixat empremta al seu cos i, a poc a poc, amenaça amb arrossegar també la seva credibilitat com a cap d'Estat.

Divisió al Principat: experts temen un col·lapse institucional si l'addicció avança

Mentrestant, al Principat s'entaula una altra batalla: la de les aparences. Experts en protocol i analistes de la reialesa estan dividits. Alguns asseguren que aquests rumors formen part d'una campanya per restar autoritat al príncep i donar més protagonisme a la princesa Charlene, que recentment ha tornat a l'esfera pública després dels seus propis problemes de salut. D'altres, tanmateix, afirmen que la preocupació és legítima i que la imatge del sobirà podria deteriorar-se fins a un punt de no retorn si no posa fre als seus excessos.

Ara bé, si la salut d'Albert de Mònaco es deteriora fins al punt d'impedir-li exercir les seves funcions, el Principat podria enfrontar-se a una crisi successòria no prevista, doncs els seus fills, encara menors, no estan preparats per assumir un rol de lideratge. Als passadissos del govern monegasc ja es parla en veu baixa d'una possible "regència encoberta" encapçalada per Carolina de Mònaco, mentre d'altres s'atreveixen a esmentar l'ombra d'una abdicació silenciosa si la situació no millora. Tot, és clar, amb una condició: que aquest "assumpte d'Estat" no surti a la llum... encara que, vist això, ja ha començat a fer-ho.